El nombre de fisioterapeutes convencionats augmenta a 164 el 2020

Fa alguns anys que la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) constata a les memòries d’activitat l’augment de fisioterapeutes convencionats, un ascens que supera en més del doble la ràtio de professionals per habitant marcada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). El creixement ha continuat el 2020, segons l’estadística de la parapública, que apunta que al tancament de l’exercici eren 164 els professionals de la fisioteràpia adscrits al sistema públic i que, respecte al 2019, havien augmentat en 8 els convencionats. Sumades totes les especialitats, els professionals adherits a la CASS eren al final de l’any passat 474, 12 més que un any enrere, després que se sumessin 18 noves altes i 6 baixes. La fisioteràpia és la que ha sofert la gran variació. La medicina general ha sumat tres nous professionals, i ha arribat a 61, i la resta d’àrees com a molt ha sumat un nou professional. L’odontologia, que és una de les especialitats sobre la qual també s’ha alertat de l’increment de professionals va sumar el 2020 dues baixes i els convencionats van quedar en 69.

L’augment de professionals convencionats en una determinada àrea s’associa a un creixement de la despesa reemborsada per tractaments i consultes d’aquest àmbit sanitari. Aquest 2020, però, és una raresa en aquest sentit degut a la pandèmia. Els actes reemborsats per fisioteràpia, per exemple, van sumar l’any passat 3,36 milions, una quantitat prop d’un 16,5% inferior a la de l’any anterior. I és que els actes reemborsats per sessions van baixar a 304.154, un 20% menys que el 2019. Durant el confinament estricte, per exemple, les consultes dels fisioterapeutes únicament van estar obertes per a urgències.

Un any marcat per la pandèmia

I és que la despesa sanitària del 2020 és inavaluable comparada amb la d’altres anys a conseqüència de la pandèmia. Tampoc, i malgrat ser l’any de la implantació de la reforma sanitària, es poden treure conclusions. “No podem veure l’efecte”, va comentar el president de la Seguretat Social, Albert Font, que espera que sí que es puguin extreure conclusions amb l’activitat del 2021. Sobre les xifres de fisioterapeutes, apunta que la CASS constata “la crescuda important que s’ha confirmat sobretot els últims anys”, però insisteix que és una qüestió sobre la qual la parapública no té marge de maniobra, ni poder de decisió, perquè fa part de les competències del ministeri. “Tota persona que té l’autorització d’exercici pot accedir al conveni amb la CASS, la CASS té poc a dir, és l’instrument de convenció”.

La Seguretat Social va reemborsar 96 milions per l’atenció sanitària i n’havia pressupostat 105. Es preveia, doncs, que un any més continués la tendència alcista, fet que no ha succeït. D’aquesta quantia, 87 milions corresponen a despesa derivada de malaltia mentre que la resta es reparteixen entre accident de treball, maternitat i els complements de demandes de cobertura al 100%. Tal com va comentar Font en la presentació del balanç de l’activitat de la CASS el 2020, la pandèmia sí que ha tingut impacte en l’augment del cost derivat de l’hospitalització o els centres de llarga estada, com ara les residències sociosanitàries. En aquest sentit, la CASS indica que “per l’impacte del SARS-CoV-2 i la gran vulnerabilitat dels majors, la despesa registra un rellevant increment d’un 10,1% respecte a l’exercici anterior”. Han estat 6,58 milions davant dels 5,98 de l’exercici anterior. Quant a l’hospitalització, ha suposat prop de 34 milions, un 4,6% més. També augmenta la factura de farmàcia (un 3,2%), fins als 12,7 milions. En aquest sentit, la Seguretat Social apunta que cal tenir en compte “el creixement dels medicaments especialment costosos finançats al 100% per la CASS”.

Novament, l’estadística de la parapública constata que prop del 23% de la despesa la concentra l’1 de la població i que és a partir dels 50 anys que els afiliats comencen a fer un major ús dels recursos sanitaris. En tot cas, la despesa sanitària per càpita ha baixat el 2020 a 1.255 euros.