Temporers que sí que han fet temporada

La temporada d’hivern ha estat una de les més difícils de la història a causa de les restriccions de mobilitat que hi va haver provocades per la pandèmia de la Covid-19. Preveient la dificultat, el Govern ja va anticipar una retallada de quotes d’entrada al país per treballar. No obstant això, el fet que s’hagués pogut tenir un estiu en què va haver una bona arribada de turistes va encoratjar el sector dels esports d’hivern, que, en la mesura que la llei ho permetia, va preparar les plantilles. Però el canvi sobtat a finals del mes de novembre va provocar l’endarreriment de l’obertura dels camps de neu. Una situació que va succeir mentre molts d’aquests temporers estaven creuant l’Atlàntic, aliens als canvis que els afectaven de ple.

És el cas de la Maribelén Olivia, que mentre volava de Santiago de Xile a Madrid canviava la temporada que havia vingut a fer. “El començament va ser molt difícil. Ja en part amb els protocols, que em van fer perdre un vol per no tenir un document que demanava Espanya per poder fer el trànsit”, va explicar. Ella tenia un contracte de feina al Pas de la Casa, i només arribar “ja ens van dir que era molt complicat que s’obrís”. “Els primers dies aquí van ser molt complicats, perquè teníem la incertesa de saber que passaria amb nosaltres. Però, en tot moment, l’empresa es va portar molt bé amb nosaltres, i des del primer dia vam tenir allotjament” va explicar la Maribelén.

La flexibilització de les mesures en alguna comunitat espanyola, com Madrid, va permetre a l’empresa obrir les instal·lacions que tenia a Ordino. “Quan em van proposar canviar de parròquia, no ho vaig dubtar” explicava la jove xilena. Tot i això va dir que “en principi venia per treballar a la recepció d’un hotel, i he acabat fent més tasques de neteja que una altra cosa. Però estic contenta perquè he pogut treballar pràcticament tot el temps”. A més a més, l’empresa li va manifestar que compta amb ella per fer també la temporada d’estiu.

Una situació similar la va viure el Lautaro Méndez , que provinent de la localitat argentina de San Carlos de Bariloche. Ell venia a treballar als camps de neu i quan va arribar aquí es va trobar que l’obertura es posposava fins al gener. “Va ser molt dur arribar aquí i pensar que podíem perdre tots els estalvis” va explicar. No obstant això, el Lautaro va explicar que “l’empresa ens va dir que faríem les vacances durant el desembre, i que quan comencés el gener veuríem que es podria fer. Això vol dir guanyar menys diners al final, però vam estar coberts tenint ingressos, allotjament i sanitat des del primer dia”. Un cop es van obrir les pistes “he treballat tots els dies, fins al tancament. Estic molt agraït” va acabar dient en Lautaro.

Un tercer cas va ser el de la Luz Calderón, que provenia de Buenos Aires. “Tot i les restriccions i l’endarreriment d’obertura de les estacions d’esquí, l’empresa que em va contractar em va donar feina en tot moment” va explicar. La Luz va voler agrair “l’esforç” que va suposar per l’empresa complir fil per randa tot el precontracte amb el qual havia vingut al país.