El cap de l'UCI plega per divergències amb la direcció

El cap de la unitat de cures intensives (UCI), Antoni Maragarit, ha dimitit del càrrec per desavinences amb la direcció i cansat que les seves propostes quedin en no-res, segons fonts de l’hospital coneixedores del cas. Feia dies que entre el personal mèdic del Nostra Senyora de Meritxell es comentava l’absència del veterà especialista, però fins ahir no va saltar la notícia al carrer, que va anar acompanyada d’un microcomunicat del SAAS: “El doctor Antoni Margarit ha sol·licitat no renovar la continuïtat del seu contracte com a cap de servei per motius personals i continuarà com a metge especialista dins del servei de cures intensives.”

LLOC CLAU

Molt poques explicacions per a un càrrec que en aquests moments de pandèmia és clau, potser el més important de l’hospital, va comentar ahir un reputat metge. Una baixa que serà difícil de suplir en una situació de lluita contra la Covid-19 en què les UCI s’han convertit en la principal eina per salvar vides en els casos més greus.

I és que la sala d’UCI de l’hospital andorrà no és comparable a la d’una d’Espanya o França. És polivalent, on s’atenen tota mena de casos, i sense possibilitat de derivar pacients a centres hospitalaris propers. Aquestes característiques la fan especial i un professional de fora necessitarà temps d’adaptació. Margarit va ocupar el càrrec quan Antoni Badia es va jubilar. Era metge del servei de medicina intensiva i també participava en projectes de recerca. Un dels projectes en què va treballar, en equip, es va encarregar des del 2004 d’estudiar les infeccions a l’UCI en l’àmbit europeu. Va ser el segon de Badia a l’UCI i el 2014 va passar a ser el màxim responsable amb la jubilació del superior.

Aquest llarg període de pandèmia ha posat a prova els sanitaris de l’hospital i en aquest cas Margarit ha preferit deixar el lloc per a un altre professional que tingui una major entesa amb els directors general i assistencial.

És la segona dimissió important en pocs dies al centre hospitalari. A principi d’aquest mateix mes Joan Escoter va presentar per escrit la renúncia al càrrec de cap de salut mental del SAAS. Primer ho va comunicar a tots els coordinadors i després a tot l’equip del departament.

El motiu, segons va exposar, és que estava esgotat mentalment, ja que el seu tarannà el feia implicar-se al màxim amb la feina i veia que l’estava afectant tant en l’àmbit personal com de salut. Escoter va manifestat al Diari que s’havia implicat molt amb el seu càrrec, treballant també en dies festius i caps de setmana, i havia arribat un moment que s’havia adonat que era impossible compaginar aquesta màxima implicació amb la seva vida personal, motiu pel qual va optar per l’alternativa que va considerar que era la més positiva.

Vuit mesos va estar al càrrec. Fonts de l’àmbit sanitari van remarcar ahir que tot i la versió oficial, Escoter tampoc va trobar prou complicitat per treballar el seu projecte i va optar finalment per abandonar un càrrec que no l’omplia professionalment.