Justícia
El judici del cas 'Gao Ping' es reprendrà el 31 de maig
El Tribunal de Corts ha notificat a les parts que hi haurà sessions diàries de dilluns a dimecres o de dilluns a dijous segons les setmanes
El TC desestima els recursos del 'cas Gao Ping' i dona via lliure a reprendre el judici
La vista oral pel cas Gao Ping, és a dir la causa primera de Banca Privada d'Andorra (BPA), es reprendrà el dilluns 31 de maig a la sala magna de la nova seu de la Justícia. El Tribunal de Corts ho ha notificat avui a les parts, després que ahir els hi fos comunicada la decisió del Constitucional de desestimar els recursos d'empara que mantenien paralitzat el judici. Està previst que les sessions se celebrin de dilluns a dimecres o de dilluns a dijous segons les setmanes. Les mateixes començarien a les 9 del matí i no s'haurien d'allargar fins més enllà de les tres de la tarda.
Desestimació dels dos recursos
El Tribunal Constitucional (TC) ha desestimat els dos recursos d’empara que tenien paralitzada la represa del judici de la primera causa relacionada amb Banca Privada d’Andorra (BPA), el conegut com a cas Gao Ping. En espera de si els lletrats presenten un recurs de súplica davant del mateix tribunal, el judici s’hauria de reprendre en les properes setmanes. La vista oral, que ja es podrà dur a terme a la nova seu de la Justícia, començarà amb els interrogatoris als processats un cop superada la fase de qüestions prèvies que ha tancat el Constitucional amb les dues sentències dictades dilluns.
La primera sentència és relativa al recurs presentat pels processats Santiago de Rosselló, Juan Cejudo Peña i Anna Maria Bermejo, per una presumpta vulneració dels drets al secret professional, a la intimitat i al secret de les comunicacions, així com una presumpta vulneració dels drets a un procés degut i a la defensa.
Els tres processats consideraven que la notitia criminis que va donar lloc a la incoació de la causa, és a dir, la nota de la FinCEN que va desembocar en la intervenció de BPA, va ser provocada de manera artificial i maliciosa i producte d’amenaces, coaccions i xantatge. També creien que vulnerava els seus drets el rebuig de la petició de nul·litat de la notitia criminis per la batlle instructora relatiu a les coaccions, amenaces i xantatge contra Banca Privada d’Andorra i la incorporació de la documentació interessada per la Fiscalia, així com les intervencions telefòniques provinents d’altres causes judicials i sense consentiment dels interessats.
El Constitucional, en la seva resolució, indica que la nota de la FinCEN va ser tinguda en compte en el marc de la instrucció i en el conjunt del procediment seguit contra els processats “sense vulnerar cap dels drets garantits per l’article 10 de la Carta Magna”. Respecte a la batlle instructora, desestimen l’al·legació perquè els recurrents reiteren “una vegada més” els arguments que la jurisdicció ordinària ja va examinar i desestimar de “manera argumentada i lògica”.
La sala tampoc veu vulnerat els drets a la intimitat, al secret de les comunicacions i al secret professional dels recurrents perquè la gravació de les seves converses telefòniques i electròniques estava estipulada per l’obligació de les entitats bancàries en matèria de lluita contra el blanqueig de capital, el terrorisme o el finançament del terrorisme, i l’acord exprés i irrevocable dels seus treballadors per al seu enregistrament estipulat en els contractes de treball de BPA.
La segona sentència desestima el recurs presentat per 18 dels processats, entre els quals hi havia Joan Pau Miquel i De Rosselló, per una presumpta vulneració del dret a la intimitat, dels drets al secret de les comunicacions i a la inviolabilitat del domicili, així com per una presumpta vulneració dels drets a un procés degut, a la defensa i a la presumpció d’innocència, a la llibertat i al procediment constitucional.
La vulneració dels drets fonamentals denunciada estava relacionada amb la incorporació de proves d’altres causes nacionals i estrangeres, d’intervencions de comunicacions i registres domiciliaris d’altres causes i dels registres a BPA del setembre del 2015.
El TC, en aquest cas, considera que Corts va motivar correctament la incorporació de les proves obtingudes en el marc d’un procediment estranger en una apreciació coherent i raonable de l’ordenament jurídic andorrà derivat dels convenis internacionals relatius a la cooperació judicial degudament ratificats pel Principat. Respecte als escorcolls a BPA, el TC considera que no es va vulnerar cap dret constitucional perquè es van fer motivats i proporcionals als fets investigats.