Les veus de Cal Rafeló

La intenció inicial no era publicar cap llibre. De fet, estàvem fent només un estudi amb esperit museogràfic”, va comentar ahir Déborah Ribas, presidenta de la Fundació Julià Reig. El gran volum d’informació i la qualitat dels testimonis obtinguts, però, els van fer canviar molt aviat d’opinió. “Vam pensar que era una pena no compartir-ho!”, va argumentar Ribas. D’aquesta manera, es va acabar plasmant tot en paper i va acabar sorgint el llibre Cal Rafeló, l’antiga fàbrica Reig. Una aproximació etnogràfica a la indústria del tabac a Andorra, un volum que es publica ara a les portes de Sant Jordi.

Ahir, doncs, era el dia que es duia a terme formalment la presentació del llibre en format telemàtic a càr­rec de Déborah Ribas i Maria Martí, directora del Museu del Tabac. “Hem intentat reproduir amb gran fidelitat els testimonis de tothom. Hem mirat de respectar la manera de parlar de la gent”, va detallar Martí, que feia especial incís en la riquesa oral dels testimonis recollits. De fet, Ribas i Martí explicaven que, al llarg del procés, s’havia fet una recopilació de més de cent testimonis que s’havien enregistrat en 29 cassets. Un treball d’investigació i documentació encapçalat pels antropòlegs Isabel de la Parte i Albert Moncusí. “Jo tenia el record del que m’explicava la meva àvia, però ells hi van incloure altres veus”, va relatar Ribas. Així, De la Parte i Moncusí van dur a terme una recerca per trobar diverses persones que van tenir contacte amb la fàbrica, entre ells treballadors del taller, pagesos o, fins i tot, contrabandistes. D’aquesta manera van acabar creant el que es podria considerar la memòria col·lectiva de la fàbrica.

“No podíem limitar-nos a una simple exposició d’eines, maquinària i paqueteria. Es tractava d’explicar un món que, des de feia segles, anava de la mà amb Andorra. Un món molt viu, encara, en moltes persones”, va deixar escrit Ribas al pròleg del llibre. Així doncs, deixant de banda la repercussió econòmica de la indústria del tabac i centrant-se en el punt de vista etnogràfic, ha sorgit aquesta crònica amb la voluntat de dur a terme un homenatge a totes les persones de Sant Julià de Lòria o, com bé se cita a la dedicatòria del llibre, “a totes les dones i homes que van treballar a la fàbrica vella de Cal Rafeló i a les altres fàbriques de tabac andorranes”.