El desig de Felip VI

Entre bastidors de la Cimera Iberoamericana, més de 300 hostes –entre els quals figuren les màximes autoritats de quatre estats– s’han allotjat en els darrers dos dies al complex hoteler de l’Hermitage, que després d’haver albergat l’esdeveniment internacional més important en la història d’Andorra tancarà les seves portes fins al 3 juny. Un repte organitzatiu per al qual la direcció de l’hotel ha mobilitzat un total de 250 treballadors –és a dir, una ràtio de gairebé un empleat per client–, dels quals 150 ja formaven part de la plantilla i 100 més s’han hagut de contractar específicament per a l’esdeveniment en col·laboració amb el servei d’Ocupació.

Des de la secretaria general iberoamericana hi havia una màxima: que cap delegació tingués un major estatus dins del ventall d’habitacions d’alt estànding de què disposa l’establiment. I sota aquesta consigna l’estada de la comitiva de Guatemala va descansar a la planta -2, la de la Casa Reial espanyola a la -3, la del govern espanyol a la -4 i la representació portuguesa a la -5. Totes amb unes dimensions similars, d’uns 42 metres quadrats i amb un preu d’uns 400 euros per nit. I la República Dominicana? Doncs diguem que es va fer una excepció per desig exprés de les seves autoritats, que volien dormir i menjar separades de la resta. Els caribenys van pujar diversos esglaons en l’escala del luxe i la seva estada es va localitzar a les residències del Village, que compten amb habitacions de 180 metres quadrats. Evidentment, el preu puja: 4.000 euros per nit. Ah, i per als fetitxistes monàrquics: Felip VI es va allotjar a l’habitació 305. Això sí, l’Hermitage no afegirà cap distintiu per revalorar-la a l’alça.

De fet, ningú sap si aquesta serà l’última visita del rei d’Espanya al Principat, però el que va deixar entreveure pels passadissos de l’Hermitage és que tot i ser impossible mantenir la bisetmanal estada d’aquest abril, li agradaria tornar a trepitjar sòl andorrà. Concretament, amb els esquís posats. Una altra cosa ben diferent és que ho pugui acabar fent per la repercussió mediàtica que comportaria al país del sud renunciar a les pistes de Baqueira-Beret, Formigal o Cerler per decantar-se per les de Grandvalira. Però des de la seva habitació va quedar enlluernat amb la pista de l’Avet, que encara conservava gruixos de neu. En qualsevol cas, si acaba repetint, el que tenen clar des de l’hotel és que a la seva taula no pot faltar xocolata, una debilitat del monarca que es va fer patent al sopar.

Precisament, els àpats va ser una de les qüestions que més de corcoll va fer anar el personal de l’Hermitage. Tot i haver preparat amb an­telació els protocols per a l’arribada dels mandataris i realitzar des de dilluns dos briefings diaris per repassar que tot estigués sota control, van haver d’acabar corrent per servir 38 plats més dels que estaven previstos per a la delegació portuguesa passada la mitjanit de dijous. Dit sigui de pas, les autoritats espanyoles, que en saben una mica de viatjar a hotels d’alta gamma, van posar en relleu el tracte humà rebut per part dels treballadors de l’hotel. Així mateix, la delegació guatemalenca va causar molt bona impressió, encarnada especialment pel seu president, Alejandro Giammattei, qui malgrat les seves limitacions de mobilitat va rebutjar en tot moment desfer-se de les crosses per rebre ajuda per part dels empleats de l’hotel. “Té els braços molt forts”, assenyalen els que l’han vist de prop.

Quatre delegacions de 22 no és ni una cinquena part de tot el xou que es podria haver viscut, però per al país ja va ser més que suficient. De fet, en termes de seguretat, quasi millor. Només la Casa Reial arrossegava un seguici d’unes 40 persones custodiant cada passa de Felip VI, entre les quals figura el seu propi equip mèdic, que li practicava un test d’antígens matinal. Res es deixa a l’atzar: gossos ensumant habitacions per detectar explosius, efectius de les forces especials amagats per les muntanyes amb vestimenta de camuflatge i franctiradors... i un complex dispositiu de permanent videovigilància per cada racó de l’edifici connectat a dues furgonetes –aparentment paisanes– que reben el senyal de tot el que succeeix. I, per si no n’hi hagués prou, policia andorrana fent maratonianes jornades de 17 hores. Dit en altres paraules, que fins que el rei no es posava el pijama i es cobria amb els llençols no podien marxar a dormir a casa. “I sort que no va venir Mèxic, Colòmbia o el Brasil, que aquests porten els seus propis soldats”, clouen alguns testimonis vivencials de la Cimera.