La diada de Sant Jordi torna a lluir als carrers

“Que tens el de la Barbal?” Pregunta un home allargant el cap perquè se’l senti millor. Enmig de la bullícia, a l’altra banda de la parada de la llibreria La Puça, Anna Riberaygua estira la mà i, sense vacil·lar ni un moment, l’agafa d’entremig del repertori d’exposats per entregar-li al client. Ell, satisfet, somriu. Uns metres més endavant, una parella s’atura davant la parada de la Biblioteca pública del Govern. El taulell està farcit de llibres infantils amb il·lustracions de colors i cobertes de tapa dura. “Estem fent el projecte Nascuts per llegir. És un programa dirigit a nens d’entre 0 a 3 anys”, explica la paradista mentre explica als pares que, si s’inscriuen avui, els regalarà un llibre pel seu fill. Ells, indecisos, s’ho rumien. “Ho has fet tu?” pregunta una adolescent captivada davant d’una il·lustració a l’altra banda de la plaça del Poble. “Són litografies”, assenteix, l’artista de la parada mentre mostra una imatge d’una dona cridant. “És una sèrie que parla de les agressions envers la dona”.

Una mica més enrere, un home rebusca entre la col·lecció de llibres de pàgines esgrogueïdes de la parada de col·leccionisme La Paperassa. Al seu costat, un estand titulat “Andorra fa temps”, subjecta els llibres considerats com a “joies”.

Llibreries, botigues, associacions, parades d’artistes, artesania, floristeries... totes van tornar a omplir de nou ahir la plaça del Poble, com si una pandèmia no s’hagués interposat enmig de la vida i els costums diaris dels andorrans. O gairebé. De fet, un cartell col·locat al costat d’un subministrador de gel hidroalcohòlic marcava l’entrada d’un circuit unidireccional per a poder accedir a la fira de Sant Jordi, que ja s’havia posat en marxa a les 8 del matí. En aquest sentit, la circulació, al migdia, era fluïda tot i l’elevada assistència i es va mantenir sense cap incident ni aglomeració important fins a les vuit del vespre, en què es va cloure la fira.

Ja ben d’hora, però, començaven a ressonar alguns dels noms que acabarien acaparant el protagonisme al final de la jornada. Com era de preveure i com ja és habitual al Principat, d’autors de casa. Ells, però, els escriptors mediàtics de la jornada, de moment, es limitaven a seguir la rutina agendada: la firma de llibres a cadascuna de les parròquies. A Andorra la Vella, s’havia programat a les 13.45 h. “Ara venim de Sant Julià. Le gent està molt feliç de retrobar-se i de poder celebrar el Sant Jordi”, explicava Iñaki Rubio, que a les 12 del migdia ja havia esgotat les existències de Bestiari Pirinenc a la capital laurediana. “Està molt bé que hi hagi Sant Jordi aquest any. La gent ja ho trobava a faltar” corroborava Oliver Vergés que, pels comentaris dels darrers dies, ja es podia començar a ensumar que el seu Carlemany i Andorra acabaria encapçalant la llista dels més venuts al final del dia. “Jo soc editor. L’any passat vam tenir aquesta mancança i estic content que enguany estigui anant més o menys bé i estigui funcionant” destacava mentre celebrava una situació que es podia arribar a comparar amb certa normalitat.

A banda dels dos autors citats, s’acabaria confirmant més tard que, d’entre els més venuts al país, el recull del lèxic del principat de David Paloma Paraules d’Andorra o els records d’infantesa de Denisa Font plasmats al llibre Canillo, les meves memòries acabarien convertint-se en els preferits de la diada. Els best-sellers, però, també es van fer un lloc important entre els compradors andorrans. Més enllà de la frontera, doncs, van destacar A cor Obert d’Oriol Mitjà, Tàndem de Maria Barbal i La dona de la seva vida de Xavier Bosch. D’altra banda, en castellà, es va imposar els títol El amor de mi vida de Paz Padilla.

Il·lusió de grans i petits

Dos quilòmetres enllà, els ciutadans escaldencs també gaudien del seu Sant Jordi . Especialment, els més petits. Ja que, enguany, entre les activitats programades destacaven els tallers per a uns 300 infants de les escoles de la parròquia. “S’han seguit totes les mesures i els protocols al peu de la lletra i, netejant les taules cada vegada, hem pogut acollir tots els nens” explicava una de les monitores que impartia els tallers d’elaboració d’una rosa o d’un drac al Parc de la Mola. Una mica més enllà, diversos nens assistien a la performance Dibuix corporal d’una rosa en directe amb Emma Regada. Alguns d’ells ens explicaven la seva diada particular. La Duna, mig amagada entre les cames de la seva mare explicava, mentre subjectava un petit test, com a l’escola havia plantat la llavor d’una rosa. La Tània i la Nora, més parladores, relataven encara excitades que havien rebut un berenar especial a l’escola, que havien regalat un punt de llibre als seus pares i, a canvi, ells, els havien obsequiat amb un llibre. “El meu llibre tracta d’uns nens que van a explorar” detallava satisfeta la Tània, amb la seva nova adquisició. La il·lusió de la jornada provocada, sobretot, per l’alteració de la seva rutina diària a l’escola, s’evidenciava al rostre dels més petits. El que és evident, però, és que aquesta il·lusió no només es va encomanar als més menuts. “Estem molt contents. És un pas endavant cap a la normalitat”, afirmava, convençuda, la cònsol major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol, a la plaça del Poble. Una felicitat que, en vista de l’estat d’ànim general, no va quedar cap dubte entre la gent que tothom tenia moltes ganes de tornar a trepitjar de nou els carrers el dia de la festa de la cultura i l’amor.

LES ÚLTIMES ROSES

Les 12 del migdia va ser l’hora punta. L’hora en què les parades es van quedar sense roses. I és que els ciutadans tenien tantes ganes de Sant Jordi que van deixar sense existències tant parades com floristeries. “Teníem bones previsions però ha acabat passant això. Fins a les 12 s’han anat venent, però després ja s’han anat acabant” explicava, encara sorpresa, la Carme de Magnòlia Flors. “Nosaltres n’havíem preparat unes 2.000”, concretava. En aquest sentit, explicava que el fet que enguany no hi hagués hagut grups escolars venent roses pels carrers podria haver explicat la situació. “Al no ser-hi, les empreses han anat a comprar directament a les floristeries. De cop ens hem trobat que ens en venien a comprar 50, 70 o, fins i tot, 300 de cop!” exclamava la Carme, que tampoc estava segura al cent per cent de la causa del fenomen. “No sé exactament què ha passat i tampoc sé per què no han pogut vendre als carrers els escolars. Sé que fa uns dies els van dir que sí i que fa poc els hi van tornar a prohibir”, es qüestionava. Per altra banda, l’Annabel Gonçalves, de Flors Annabel, explicava també la seva experiència. “Ja fa estona que les hem venut totes. Teníem una parada a Escaldes i una altra aquí a la botiga i cap allà a les dues del migdia se’ns han esgotat les existències” expressava, astorada. Gonçalves relatava que aquest any, per a ells, havia estat una bogeria. “Encara me n’han arribat aquest matí!” De fet, l’Annabel, en previsió del que havia succeït l’any passat, enguany havia encarregat una comanda duplicada. “Ahir a la tarda encara en vaig demanar més però ja no n’hi havia”, explicava. La situació de l’any passat va ser atípica. Les productores exteriors no van produir i, per tant, els establiments del Principat només van poder vendre el gènere del qual disposaven en aquell moment. Va ser llavors quan de seguida es van esgotar les roses. “Aquest any, de fet, he demanat la comanda triplicada” continuava l’Annabel. “He tingut sort perquè me n’han arribat algunes que eren les que portava un camió que en principi s’havien de guardar per al dia de la mare” detallava. Gonçalves, en relació a la procedència de les roses, explicava que la majoria de les roses que arriben a Andorra cada any són cultivades a l’exterior i provenen d’Holanda, l’Equador i, fins i tot, de Colòmbia. “N’arriba alguna de nacional, però n’hi ha poqueta...” assegurava. Pel que fa a la causa, s’afegia a la posició de la Carme en el sentit que tampoc s’explicava el perquè de tot plegat. “No ho sé. Jo crec que la gent tenia moltes ganes de celebrar aquest Sant Jordi. Feia bon temps. Els nens de les escoles no han sortit al carrer a vendre... Potser ha estat això”, però tampoc ho tenia del tot clar. Alternatives d’última hora Davant d’aquesta gran demanda que ha exhaurit les existències de roses, moltes floristeries s’han hagut de reinventar a últim moment per a oferir al client alguna alternativa que simbolitzés l’esperit de Sant Jordi. “Jo ja fa estona que estic venent roses artificials i també les estem acabant totes” reconeixia l’Annabel. “Les preparem igualment amb l’espiga i la bandera d’Andorra. La gent necessita igualment alguna cosa per regalar. Em sap greu pels clients però per als floristes ha anat molt bé”, va concloure.