“Un espresso, no Nespresso”

Avui fa tot just una setmana que Andorra, durant tres dies, es va convertir en el centre de l’Univers Iberoamericà. I, ja se sap, en espais on s’aglutina persones diverses, amb cultures diferents, hi passen coses. Sense anar més lluny, una de les situacions divertides que es va viure ‘entre bambolines’ va girar entorn a una tassa de cafè. El dimarts a la tarda, quan ja els caps d’estat i de govern d’Espanya, Portugal, Guatemala i la República Dominicana havien estat rebuts per part dels seus homòlegs andorrans i s’esperaven per engegar el Conversatori, un grup de tres dones, impecablement vestides i amb un accent que era evident que havien arribat de l’altre costat de l’oceà, cercaven on poder aconseguir un ‘espresso’.

Una d’elles es va dirigir a una senyora de l’organització i li va demanar amb una dolça veu “necessito aconseguir un espresso per al meu president, que li agrada moltíssim el cafè”. Amb una cara de sorpresa la membre de l’organització li va respondre “senyora, si vol, jo li puc donar un cafè; però aquí no en tenim de Nespresso” al que la representant de la delegació dominicana va respondre que “no m’entén, jo vull un espresso, no un Nespresso!”.

Aquest però no va ser l’únic moment estel·lar que va deixar la 27a Cimera Iberoamericana. I és que el mateix dimecres, els caps d’estat i de govern van procedir a fer-se la foto oficial de la trobada, en un prat d’alta muntanya, un d’aquells indrets bucòlics que ofereix el Principat a les parròquies altes. El que no es va poder controlar és la meteorologia. I per tots els residents és sabut que el dimecres va ser un dia primaveralment fred, fins i tot, molt fred. I més a cotes altes. No obstant això, els mandataris van decidir lluir els vestits que s’havien posat per l’ocasió i van deixar els abrics, que sincerament no eren ni de bon tros tan glamurosos com els abillaments que havien escollit, als seus lloctinents. I clar... van agafar fred. Els fotògrafs van tenir temps només de realitzar quatre ràfegues d’imatges, que ja els assessors corrien amb els paraigües i les jaquetes per assistir als líders iberoamericans. Ja saben el que diuen, que per lluir s’ha de patir.

Els dies de la Cimera van ser intensos, i més en el sector hoteler que va atendre els presents, que va tenir un brot de Covid-19. I, davant d’aquestes situacions d’emergència, igual que passa en qualsevol exèrcit, sempre hi ha algun general que acaba realitzant tasques de soldat. I és que l’èxit de l’esdeveniment, té molt d’aquesta versatilitat.