323 casos més d'ajudes a l'habitatge en un any

Els ajuts a l’habitatge van augmentar el 2020 un 30% respecte l’any anterior. Tot i això, el ministre d’Afers Socials, Habitatge i Joventut, Víctor Filloy, i el director del departament d’Afers Socials, Joan Carles Villaverde, consideren que la pandèmia no n’ha estat el principal causant. Així ho van assegurar ahir tots dos durant el tancament de la convocatòria 2020 de prestacions socials d’habitatge. “Per fer front a la crisi generada per la pandèmia ja es va crear l’any passat una ajuda de prestació específica de la Covid-19 a la qual el Govern va destinar 70.000 euros”, va assegurar el ministre Filloy.

Pel que fa a les xifres concretes del balanç de la darrera convocatòria, se n’han atorgat un total de 1.395 el 2021, 323 més que l’anterior. Quant a l’impacte per parròquies, les més beneficiades han estat Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, que corresponen als nuclis amb més densitat de població. I amb relació al perfil del demandant, encapçalen la llista les famílies monoparentals i les nuclears. De fet, val la pena destacar que l’increment de sol·licituds quant a famílies monoparentals ha augmentat de 292 a 399 del 2020 al 2021 i, per tant, es consideren un dels col·lectius que necessiten més ajudes. Pel que fa als joves, destaca el perfil de nacionalitat andorrana i aquell que viu sol a Andorra la Vella, a diferència de la gent gran, que freqüenta més el sol·licitant de nacionalitat espanyola. El perfil general dels beneficiaris, doncs, seria una persona que viu a Andorra la Vella, en una família nuclear, de dos membres i de nacionalitat espanyola.

D’altra banda, les xifres també han revelat que hi ha hagut un augment del lloguer general entre el 2020 i el 2021 tot i la congelació pactada. La mitjana, doncs, tot i que no és significativa, continua augmentant. Finalment, la principal causa de la denegació de les ajudes es continua associant al fet de superar el barem d’ingressos en fins un 56% dels casos.

Més accessibilitat a les ajudes

Filloy i Villaverde atribueixen l’augment de la demanda de les prestacions a la simplificació que es va dur a terme dels criteris per poder accedir-hi. “Hem rebaixat llindars i una sèrie de qüestions tècniques i administratives”, va especificar el titular de la cartera d’Afers Socials. En aquest sentit, va detallar que s’havien flexibilitzat tres dels punts perquè els ciutadans poguessin accedir als ajuts.

“Vam eliminar tres requisits que eren un hàndicap perquè les famílies poguessin disposar d’aquesta prestació”, va afegir Villaverde. Per començar, doncs, es va eliminar el llindar màxim de lloguer amb relació al nombre de membres de la família. De manera que si se superava aquest import màxim, en lloc de denegar l’ajuda al sol·licitant se li concedia la prestació fins aquest llindar. També es van eliminar els impostos parcials i el grau de parentesc de primer i segon grau amb el propietari que, fins llavors, era motiu de denegació de la prestació.

Des del Govern es va explicar que es tracta d’una tipologia d’ajuda que es dona anualment i que, a diferència d’altres casos, es clou al maig i es paga de manera retroactiva.

EL PS CREU QUE CAL REVISAR EL DRET A L'HABITATGE DE LA CONSTITUCIÓ

El grup parlamentari socialdemòcrata accepta i respecta la sentència emesa pel Tribunal Constitucional sobre els articles recorreguts pels set consellers generals sobre la llei de mesures urgents en matèria d’arrendaments de finques urbanes i de millora del poder adquisitiu, però considera que, si les mesures de Govern són constitucionals tal com ha establert el TC, cal treballar en una revisió de la Constitució també en matèria d’habitatge. L’objectiu és assolir que la definició d’aquest dret sigui com més nítida millor, establint clarament el contingut jurídic del dret a l’habitatge digne i assequible, ja que des del PS es considera que un dret essencial requereix un desenvolupament més ampli i reforçat.