Els constructors volen més seguretat jurídica per vetllar per les inversions

El sector de la construcció reclama més seguretat jurídica per vetllar per les inversions i garantir la construcció d’immobles de lloguer. Ho va afirmar ahir el president executiu del Grup Heracles, Daniel Armengol, durant el pas pel plató del programa Parlem-ne, de Diari TV. “Necessitem més seguretat jurídica per donar tranquil·litat als possibles inversors i que puguin fer projectes de llarga perspectiva i no de curta”, va asseverar l’empresari, que va manifestar que les institucions públiques haurien de vetllar per donar confiança als promotors en l’àmbit interpretatiu i legal perquè es facin més edificis de lloguer a preus assequibles.

Armengol va indicar que el motiu pel qual s’estan construint immobles destinats exclusivament a la venda és perquè “tenen dubtes sobre l’evolució de la part impositiva de les seves inversions”. “Un promotor sempre té darrere un projecte sobre com ha de funcionar la inversió a llarg termini, si fer lloguer li és rendible en farà, si no ho és, va directe a la venda i això és pan para hoy y hambre para mañana”, va dir. L’empresari va exposar que el sector té molta esperança sobre la nova llei de contractació pública, a través de la qual consideren que podran propiciar o incentivar les concessions de sòl públic, la qual cosa suposarà “una davallada del preu del producte acabat i el farà molt més assequible per a l’edificació d’habitatges socials i assequibles”, que va remarcar que ara s’encareixen pel preu del sòl i no de la construcció.

Crear un marc fiscal conjunt

El president executiu del Grup Heracles va posar en relleu que els constructors volen que es creï un marc fiscal conjunt entre totes les administracions. “Hem d’afrontar amb valentia negociacions amb tots els comuns i el Govern per veure com es reparteixen els diners que hi ha a Andorra o que generen les empreses”, va apuntar. Armengol va assenyalar que el Principat “ha acabat amb vuit agències tributàries: cada comú interpreta a la seva manera certes coses, el Govern ho fa a la seva i la justícia per una altra”, va apuntar. I va asserir que aquesta divergència de criteris pot fer enrere els inversors que tenen interès per Andorra per l’interès impositiu baix, però que “prenen distància en veure quin tipus efectiu els queda al final”.

Així doncs, Armengol va exposar que “tot i que tenim un impost atractiu, és necessària una reforma de la CASS per no castigar els sous més alts i permetre atreure talent”, ja que va afirmar que a partir de certs imports “et surt més a compte quedar-te a Espanya que venir aquí perquè a la CASS sempre pagues un 22% del que cobres, sigui l’import que sigui”.

L’empresari també va dir que encara que actualment s’ estiguin edificant habitatges de venda d’alt poder adquisitiu, aquests “s’absorbeixen a través de la gent que ve cap aquí, com els residents passius”. “Tot i la desgràcia que vivim, tenim la sort que l’entorn pròxim no està tan bé com nosaltres i seguim atraient capital i inversors”, va indicar.

Aeroport nacional

Quant al projecte per crear un aeroport a Grau Roig presentat per la Cambra el mes passat, va comentar que “Andorra necessita un aeroport de gestió pròpia per sobirania”. Armegol va dir que el país ha de tenir la regència i el control de la infraestructura i que el debat sobre l’equipament no se centri si es construeix en una zona o en una altra, o si es troba fora o dintre del Principat.

DEMANEN UNA PLANFICACIÓ DE L'OBRA PÚBLICA

Armengol també va manifestar que el sector de la construcció necessita una planificació de la inversió pública de cara als pròxims vint o trenta anys. “Urgeix aquest pla de promoció a llarg termini i que no cada Govern que arribi faci la seva”, va dir. I va apuntar que aquesta planificació no només és necessària per mantenir el sector en auge i dinamitzar-lo, sinó també per “arribar al volgut desenclavament d’Andorra i la millora de les seves infraestructures”. El president executiu del Grup Heracles va recordar que la nota publicada pel Fons Monetari Internacional (FMI) augurava que la recuperació del PIB al país “vindria si es propiciava la inversió pública, ja que és un dels camps que tira del carro de l’economia en aquests moments” i això és el que permetria complir la previsió de l’FMI “que el PIB pugi entre un 4% i un 5% si el Govern manté el volum d’inversió en obra pública”. Armengol va dir que la construcció és un dels pilars de l’economia i ha passat de pesar un 16% en el PIB a un 20-22% amb la pandèmia del coronavirus perquè el sector “ha guanyat pes a causa de la caiguda de la resta”. Tot i això, va afirmar que la davallada d’inversions en altres sectors “també ens afecta a nosaltres”.