El Col·legi d'Advocats veu bé reduir a la mínima expressió la presó provisional

El Col·legi d’Advocats veu amb bons ulls que el ministeri de Justícia vulgui reduir la imposició de la presó provisional a la mínima expressió en el marc de la reforma del Codi de Procediment Penal. Ho va afirmar al Diari el degà de l’entitat, Xavier Sopena, qui va manifestar que entenen que “cal ponderar millor l’aplicació de la presó provisional buscant alternatives com l’opció de l’arrest domiciliari”. Tal com va avançar el Diari, el ministeri fa temps que treballa en un nou text que sigui garantista, àgil, respectuós amb els drets humans, que implanti el principi acusatori i que no s’encalli en la fase d’instrucció amb judicis que es fan eterns.

Sopena va exposar que és necessari preservar el dret fonamental de la llibertat. “Sota aquesta premissa, totes aquelles mesures que restringeixin la llibertat han de ser excepcionals per preservar aquest dret fonamental”, va dir. I va assenyalar que la voluntat de realitzar un nou codi més “garantista i d’agilitzar els procediments penals” comportarà un benefici “a les persones encausades i a les víctimes”, ja que actualment “els processos s’allarguen molt”. Tot i valorar molt positivament la modificació legislativa, el degà va matisar que “hem de veure el redactat, l’articular del text i com aquest es posarà a la pràctica”.

Divergències

Malgrat que el col·legi veu amb bons ulls la intenció del ministeri, entre els exdegans de l’entitat hi ha divergències d’opinions sobre el que comportaria el codi. Així doncs, Francesc Badia va comentar, en la mateixa línia que l’entitat que la reducció de la presó provisional “és una demanda que hem sol·licitat en diverses ocasions”, i va expressar que “la justícia ideal és aquella en què ningú rep una limitació com a conseqüències d’uns fets, fins que s’ha jutjat”. L’exdegà també va comentar que cal fixar molt bé els supòsits per imposar aquesta mesura “per evitar vulnerar el dret a la llibertat de les persones”. De la mateixa manera, Manuel Pujadas va considerar que les penes de presó provisional “són un suplici pitjor que una condemna de deu anys”, ja que en “molts casos acabes sortint i el judici no se celebra fins al cap de deu anys”. I va apuntar que “estar en presó provisional és un càstig que atempta contra el dret a la llibertat”.

D’altra banda, Jean Michel Rascagneres va asseverar que la filosofia de la modificació és massa garantista, “més enllà de les que es donen d’acord amb els drets humans”. L’exdegà va afirmar que actualment els criteris per decretar la mesura “són molt estrictes” i “excepte algunes excepcions la justícia l’utilitza només quan és estrictament necessari”. En aquest sentit, va indicar que “anar cap a un sistema més garantista podria reduir la seguretat” i va exposar que l’opció de prioritzar l’arrest domiciliari podria donar lloc a males interpretacions, ja que “els únics que podrien gaudir d’aquesta mesura serien els residents perquè tenen un domicili a Andorra”. Rascagneres va manifestar que s’ha de tenir en compte que “no només es detenen ciutadans, també hi ha estrangers i anirien tots a la presó”.

L’exdegana Sophie Bellocq va explicar que ara no és el moment de “tocar” el Codi de Procediment Penal i va considerar que “no és un problema de la presó provisional, hem d’anar més lluny i trobar solucions per arreglar el retard judicial”. Tanmateix, va dir que tot i que considera que hi ha un abús de la presó provisional, creu que “la modificació s’ha d’estudiar bé per tenir en compte tots els factors”.