L'oposició diu que fa “mal als ulls” la direcció sense edicte públic a l'IEA

La designació per la via directa de Marc Pons com a director de l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA) continua generant controvèrsia. Mentre que per a la majoria es tracta de la millor alternativa que es va trobar per substituir Jordi Guillamet -que es va jubilar l’agost de l’any passat- en un moment de transició perquè l’IES deixarà d’existir per fusionar-se amb l’OBSA i ActuaTech, els partits de l’oposició veuen que s’està incomplint fragantment la mateixa llei de l’IEA.

Pons acumula en l’actualitat, a més del càrrec a l’Institut, la direcció d’ActuaTech -va ser nomenat el gener del 2018- i també estava al capdavant de l’Observatori de la Sostenibilitat, on va arribar en substitució d’Eric Jover, quan aquest era ministre d’Educació.

El PS i SDP, que han analitzat el nomenament, es manifesten de forma contundent contra aquesta situació que consideren anòmala i que, resumit, “incompleix la llei”. Concretament, l’article 4 que modifica els estatuts de l’IEA reflecteix que “el director és nomenat pel Govern previ concurs convocat mitjançant edicte públic que haurà de regular la titulació superior exigida”.

Capacitat

La formulació és clara, i així ho entén la ministra d’Educació, que com a tal ocupa la presidència de l’Institut. Ester Vilarrubla va admetre que a la direcció s’arriba per edicte, però va remarcar que es tracta d’una solució provisional d’una institució que desapareix i “no tenia sentit convocar un edicte i nomenar un director per a uns mesos”. La ministra va afegir: “Pons ara és un eventual i segurament la persona més adient, ja que té una plaça com a tècnic de l’IEA i coneix les altres entitats que participen en la fusió”. Des de l’oposició es defensa que la llei s’ha de complir encara que no agradi i no entenen per què, “sabent amb molta antelació” que Guillamet es jubilava, van optar per una opció que va contra la llei. Fonts del PS van explicar que la fórmula “fa una mica de mal als ulls, perquè admetent que Pons és una persona molt preparada, podrà optar a un càrrec que ja està ocupant”. Les mateixes fonts socialdemòcrates van precisar que ara mateix no és necessària la figura d’un director, i que les seves tasques les podia haver assumit un coordinador o un director del mateix ministeri, i fins i tot van considerar que l’actual situació pot acabar “sent contraproduent per a Pons”.

Des del PS tampoc comparteixen la manera com es va decidir el relleu de Guillamet: “Els mateixos treballadors de l’IEA van fer una votació, no ens sembla la millor manera”. Des del grup socialdemòcrata es calcula que la nova llei de fusió no serà aprovada fins a la tardor. Fonts d’SDP tampoc no veuen cap necessitat que l’IEA tingui un director interí perquè “podria funcionar amb una gestora o sense director”. Quan va ser nomenat director, Pons ja va manifestar que no tenia cap aspiració a perpetuar-se i que la plaça sortirà a concurs. Pons estava al Cenma -integrat a l’IEA-.

UN TEXT ALTERNATIU CONTRARI A LES FUNDACIONS

El PS ha presentat un text alternatiu respecte al projecte de llei de creació de la Fundació Privada del Sector Públic Andorra Recerca i Innovació, que va presentar la majoria i al qual n’esmenaran la totalitat. Una de les principals diferències entre ambdues iniciatives és que els socialdemòcrates advoquen per una agència pública amb caràcter estatal per fomentar la recerca al país, mentre que els grups de la majoria advoquen per una fundació pública. “Per a nosaltres, en la recerca l’Estat hi ha de poder intervenir. Les fundacions són un model que no ens acaba d’agradar perquè són institucions que són difícils de controlar i generalment no compleixen les obligacions legals que tenen marcades”, va declarar Vela en roda de premsa. El projecte alternatiu socialdemòcrata preveu l’obligació de destinar anualment el 0,5% del PIB a la recerca.

UNA NOVA ENTITAT AL SERVEI PÚBLIC, EN ESPECIAL AL SECTOR EDUCATIU

El projecte de llei de creació de la Fundació Privada del Sector Públic Andorra Recerca i Innovació es troba en tràmit parlamentari al Consell General. El procés porta un notable retard a conseqüència dels efectes de la Covid-19 i la necessitat de centrar la feina executiva i legislativa en l’àmbit sanitari i econòmic. La futura entitat tindrà una vocació de servei públic. Els projectes desenvolupats des de la nova fundació han de beneficiar, en el seu conjunt, tant les administracions públiques com el teixit empresarial del país i la ciutadania en general. El text legislatiu recull que, tenint en compte que una de les principals contribucions consistirà en la creació de coneixement, un dels sectors específics que més se’n beneficiarà és l’educatiu. El projecte de llei estableix que aquesta nova entitat es construirà sobre la base de tres institucions esmentades: l’Institut d’Estudis Andorrans, la Fundació Privada Observatori Sostenibilitat d’Andorra i la Fundació Privada del Sector Públic ActuaTech. Totes tres s’extingiran, es liquidaran i cediran en bloc tots els seus actius i passius a la nova fundació, amb la consegüent subrogació per part d’aquesta darrera en el lloc de les referides entitats existents.