La policia no podrà retenir un detingut i l'haurà de portar al batlle

Les bases del Codi processal penal representaran tota una revolució encara que finalment només se n’aprovi una part. L’esborrany amb el qual treballa el ministeri de Justícia –al qual ha tingut accés el Diari– suposa un abans i un després. A títol d’exemple, entre les propostes hi figura abolir el termini màxim de detenció policial –seguint el model alemany– per evitar l’habeas corpus, de manera que un detingut haurà de comparèixer sense dilació davant el batlle perquè aquest decreti la detenció per un màxim de 48 hores o la llibertat.

El ministre ja havia deixat clar que aposta per un model el cent per cent garantista. En el document es remarca que “cal acabar completament amb les detencions policials sense control judicial durant massa hores o dies”. L’esborrany manté que el detingut ha de tenir contacte amb un batlle ipso facto, per tal de garantir la seva integritat física i la seva dignitat.

Hi ha altres canvis realment substancials. El reu –considerat com el subjecte passiu del procés penal– ha de ser major de 12 anys sense discapacitat mental. I si és menor de 25 se’l protegirà de manera especial per evitar l’impacte emocional. El text estableix que “no serà mai interrogat per la policia ni en una sala de justícia. Sempre declararà exclusivament davant d’un psicòleg en un ambient amigable, amb intervenció completa però indirecta del batlle, del ministeri públic i de les parts”.

ROL DE LA VÍCTIMA

La víctima, segons s’afirma a la proposta del catedràtic que l’ha elaborat, podrà aportar tot tipus de proves a la investigació i a la vista i fer al·legacions, però no podrà ser part acusadora: “Les seves peticions al procés es limitaran al rescabalament derivat del de­licte.”

El projecte opta per confiar el gruix de l’activitat criminalística de la instrucció a les autoritats policials amb l’objectiva direcció del Ministeri Fiscal, que la guiarà. La instrucció gaudira de la supervisió de garanties dels batlles, que des de la “superior imparcialitat complementarà la tasca jurídica del Ministeri Fiscal garantint el respecte escrupolós pels drets fonamentals. També comptarà amb l’estreta vigilància dels advocats del reu i de la víctima, per tal d’ajudar a assolir la finalitat de la instrucció”.

DUPLICITATS

L’apartat dedicat a la investigació té com a fase principal la recollida de vestigis sense fer conclusions. L’objectiu és abolir les duplicitats entre instrucció i fase de judici, que converteixen la instrucció, segons es diu al document, “en una mena de primera instància que produeix constants prejudicis en els que després estan cridats a fer de jutjadors”.

És per aquest motiu que els interrogatoris en la fase d’investigació seran excepcionals, i reservats per a l’etapa de judici. Es considera que també s’evitarà el compromís dels testimonis amb allò ja declarat i l’obsessiva cerca de contradiccions al judici, “que s’ha demostrat durant més d’un segle, arreu, que no condueix absolutament a res”.

Pel que fa a mesures cautelars, el projecte, si s’aprova, establirà com a prioritari 1’arrest domiciliari en cas que els batlles considerin que s’ha produït una situació que mereixeria presó provisional. El batlle haurà de justificar, no només els pressupòsits per decretar la presó, sinó també i específicament per què en aquell cas concret no és possible l’arrest domiciliari. S’aprofundeix en la línia marcada recentment per la legislació francesa.

RECURSOS

Tal com queda concebuda –la investigació com a simple recollida de vestigis–, perd sentit tota la recurribilitat de les resolucions de la instrucció, “que reflectint encara l’antiga tradició de les apel·lacions interlocutòries del procediment medieval, retarden les instruccions a mig món”.

Si la instrucció és només la recollida de vestigis, l’única activitat consisteix a aportar-los o a demanar diligències per aconseguir-los. Si es discrepa amb la decisió supervisora de les autoritats, es formularà una protesta que serà tinguda en compte al període intermedi. Per tant, la recurribilitat devolutiva queda confinada allà on és inevitable: les mesures cautelars.

NO S'HAURÀ DE TORNAR A DECLARAR SI JA S'HA FET DURANT LA INVESTIGACIÓ

El període intermedi serà el marc per formular les al·legacions inicials, que dibuixaran l’espai de debat a la fase de judici. El Ministeri Fiscal, un de diferent de qui hagi dirigit la investigació, ha de fer un resum dels càrrecs d’una manera sintètica. Aquests dibuixaran l’acusació, és a dir, el marc del qual s’ha d’escapolir la defensa, que també presentarà per escrit un al·legat inicial. En no venir acompanyats de cap conclusió, aquests materials podran ser examinats directament pels jutges sentenciadors, sense entrar en el tradicional debat teòric sobre les fronteres d’aquest examen de les actuacions per part del tribunal. El projecte preveu que el judici oral s’anomeni “vista”, una denominació més breu, gens ambigua –al contrari d’“audiència” o “judici”– i molt indicativa del que s’hi farà: veure la prova. Una altra de les novetats és que no caldrà que torni a declarar tota persona que ja declarés durant la investigació, si la seva declaració ja va quedar enregistrada –amb plena participació de la defensa del reu– i no és previsible que aporti més dades, en els pocs casos excepcionals en què es practiquin aquests inter­rogatoris a la instrucció. D’aquesta manera, l’interrogatori passarà a ser una prova molt menys freqüent, fent que les actuacions de la vista puguin ser molt més breus, segons el document.