La CASS es prepara per usar el fons per pagar les pensions

“Estem a les portes que els ingressos per cotitzacions no siguin suficients i haurem d’usar el propi fons per complementar les pensions”, va advertir ahir el president de la comissió gestora del fons de pensions, Jordi Cinca, durant la compareixença al Consell per presentar el resultat de l’exercici del 2020. Un moment que el darrer estudi actuarial situa d’aquí a tres anys, el 2024, tot i que Cinca va insistir que “l’important no és l’any, és la tendència inequívoca” cap a aquest horitzó de necessitar els estalvis de la caixa (que a 31 de desembre de l’any passat eren de 1.462 milions d’euros) per pagar les prestacions. Cinca ho va fer palès per insistir que “cada vegada hi som més a prop” i, per tant, “és més urgent” abordar una reforma que garanteixi el sistema. Però també va anunciar que davant de la proximitat d’aquest canvi de tendència, els responsables de gestió del fons estan abordant canvis que consistiran en una doble estratègia amb els diners. Per a una part del fons, la que es pugui necessitar en el més breu termini, es planteja una estratègia més conservadora, que garanteixi aquesta liquiditat. L’altra es tractaria sota la premissa que no caldrà fer-ne ús fins a mitjà o llarg termini. Els canvis els ha de validar el consell d’administració.

Sobre les accions a emprendre, Cinca va apuntar que no hi ha una recepta única. I ho va exemplificar amb l’impacte que tindrien mesures que s’han posat sobre la taula: un increment de la cotització de sis punts en sis anys, del 12% actual a un 18%, representaria allargar la vida al fons cinc anys, i ampliar l’edat de jubilació dels 65 als 67, quatre anys. La combinació d’aquestes mesures amb d’altres com aplicar el coeficient reductor a tots els punts adquirits suposarien onze anys de marge.

El treball encetat

Cinca va manifestar que l’arrel del problema és que pràcticament no s’ha tocat el plantejament del sistema, que es va crear fa 53 anys, i planificat amb una àmplia base de cotitzants que compensés amb escreix els jubilats. Ara l’escenari és ben diferent i Cinca, a títol personal, va apuntar una reforma profunda cap a un model mixt que combini una part de capitalització (el cotitzant recupera els diners que ha anat posant) i un altre que respecti la filosofia de sistema públic de manera que els que han tingut salaris més alts i han cotitzat més acabarien percebent menys per afavorir els que han cobrat i cotitzat menys. A més, va demanar un debat assossegat i fent pedagogia a la població.

Al seu torn, el ministre de Finances, Eric Jover, va admetre que “és ineludible” que les cotitzacions a la CASS s’hagin d’incrementar a “mitjà termini”. El ministre va assegurar que “som conscients del problema” i que el compromís del Govern és trobar les solucions”, recordant també la iniciativa dels grups de la majoria per abordar la reforma.

FONT ALERTA DEL DÈFICIT SANITARI

Ha estat un any marcat per la Covid en l’àmbit sanitari, de manera que s’han frenat algunes despeses però el virus n’ha fet disparar d’altres. El resultat és que el dèficit sanitari ha estat de 38,5 milions, una situació recurrent els últims anys sobre la qual va tornar a alertar el president de la CASS, Albert Font, que va protagonitzar l’altra part de la compareixença legislativa. Tot deixant clar que el 2020 té unes connotacions diferents per la pandèmia, Font sí que va tornar a alertar que si bé és cert que l’envelliment de la població afecta sobre un major ús dels recursos sanitaris, no se li pot atribuir tota la culpa del dèficit. Amb cautela perquè hi ha el factor pandèmia, el president de la CASS va alertar del creixement d’actes mèdics en l’àmbit de la medicina general i en el fet que han crescut les analítiques o d’altres proves reemborsades.