Els rebuts a l'estranger ja es poden domiciliar als bancs andorrans

Els residents podran domiciliar als comptes corrents d’Andorra els rebuts que es generin més enllà de les fronteres del Principat. Amb una condició, que les entitats financeres d’aquests estats apliquin el sistema SEPA en les seves transaccions tal com fa Andorra des de dilluns. “Una persona que tingui una segona residència a Espanya podrà domiciliar al seu compte d’aquí els rebuts de llum, aigua... no caldrà que en tingui un altre compte obert al país on es generen”, va explicar la directora d’Andorran Banking, Esther Puigcercós. Cal tenir en compte que una llarga llista de països ja apliquen aquest sistema de domiciliacions bancàries que ara ha adoptat el Principat. En aquesta grup ja s’hi troben tots els estats membres de la Unió Europea, així com petits estats amb els quals s’acostuma a assimilar Andorra com Liechtenstein o San Marino, però també importants places financeres com Suïssa.

“Som conscients que al principi caldrà fer pedagogia perquè aquí es conegui què es pot fer, i perquè les empreses de fora sàpiguen que Andorra ja forma part del sistema SEPA de transaccions bancàries”, va apuntar Puigcercós. La situació pot ser a la inversa i empreses del país podran emetre rebuts per ser cobrats en un compte corrent que estigui domiciliat en qualsevol dels països que empren el sistema SEPA de domiciliacions bancàries. Qualsevol de les dues situacions suposarà un benefici per als residents, que podran pagar o emetre rebuts sense necessitat de comptes corrents en un segon país.

Període d’adaptació

Tot i que el sistema SEPA ja està en funcionament i totes les entitats financeres del país ja estan adaptades per operar-hi, l’anterior mètode de domiciliacions bancàries, conegut com a ABA, continuarà actiu fins al 31 de desembre. Per a la directora d’Andorran Banking, “mantenir en funcionament els dos mètodes de domiciliacions el que ens permetrà és que totes les empreses puguin realitzar la migració dels sistemes i evitar que hi hagi cap problema”. El grau de digitalització de les empreses en facilitarà els canvis, ja que una part fa referència a com es preparen aquests arxius informàtics. “Som conscients que les empreses que estan més digitalitzades els serà més fàcil poder fer aquesta migració de sistemes, però per això hem establert aquest període d’adaptació”, va explicar Puigcercós, que va afegir que “les diferents entitats estan preparades per acompanyar els clients i ajudar-los a poder abordar la transició sense que els repercuteixi cap problema”.

Quant a les entitats financeres del país, la directora de la patronal bancària va manifestar que havien pogut dur a terme els canvis tècnics sense que es registressin problemes. “No ens consta que hi hagi hagut problemàtiques per part de les entitats ni tampoc dels clients durant els primers dies en què s’ha posat en funcionament el canvi”, va explicar, i en part ho va atribuir a la convivència d’ABA i SEPA.

Un altre dels canvis pràctics que implica l’aplicació del sistema SEPA fa referència directa a l’autorització de les domiciliacions. Així doncs, s’estableix un document, que fa les funcions de mandat o contracte, entre qui emet el rebut i qui se n’ha de fer càrrec. Aquest, que conté la mateixa informació sigui quin sigui el país que es trobi sota el paraigua del SEPA, cal que estigui signat per les dues parts. “No és que sigui un document estrictament obligatori, però és molt important que hi sigui perquè les condicions especialment en el cas de terminis i devolucions canvien molt entre si està fet o no”. En aquest sentit, cal destacar que l’anterior sistema ABA no el requeria i que, per tant, és probable que hi hagi una gran quantitat d’empreses que l’hagin de fer.

Un dels efectes pràctics que diferencien tenir o no el mandat signat fa referència al termini de la devolució d’un rebut. En cas que el document no existeixi, la persona a qui se li hagi fet un càrrec comptaria amb un termini de 13 mesos per tal de retornar-lo en cas de no estar-hi d’acord. Per contra, amb l’existència del mandat, la finestra de devolució amb què compta el client es redueix sensiblement, i es queda només en 8 setmanes, un canvi significatiu i que té una afectació directa.