La UE, lluny de compartir el control migratori que vol Andorra

La lliure circulació de persones s’albira a l’horitzó com un dels esculls més complexos que haurà de superar la delegació negociadora andorrana per encaixar les directives europees dins de l’acord d’associació. Tot i que pròpiament la negociació d’aquest punt encara no ha començat, les posicions de sortida d’ambdues parts parteixen allunyades, tal com reconeix el secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba. Abans de l’estiu del 2019, la Unió Europea (UE) va trametre un primer document en què es recollia una proposta de legislació que evidenciava la distància respecte a les singularitats que Andorra pretén defensar. “Vam veure que hi hauria dificultats i vam preparar una contraproposta perquè no ens feia el pes”, va dir Riba.

Així doncs, el 4 de març del 2020, després d’algunes reunions de caràcter tècnic, la secretaria d’Estat d’Afers Europeus va traslladar al seu interlocutor un segon document en què es recollia el posicionament d’Andorra i al qual, per l’endarreriment del calendari que ha suposat la pandèmia, no hi ha hagut encara cap tipus de feedback. No obstant això, tractant-se d’una qüestió “cabdal” dins de l’acord d’associació, la UE i Andorra s’han emplaçat a reprendre les converses en format presencial la propera tardor, conscients que per assolir l’equilibri caldrà fer cessions per les dues parts. “Aconseguir una solució en aquest tema serà un èxit per a tothom”, va anticipar Riba.

Els teòrics obstacles

Previsiblement, entre els elements que generen dificultat a les negociacions figura els requisits per obtenir un permís de residència. “Necessitem mantenir el binomi de residència associada al treball, ja que això disminueix la pressió sobre els sistemes públics d’assistència social. Tenir feina garanteix una millor autonomia de la pròpia població”, va argumentar Riba. Així mateix, el concepte de policia administrativa genera d’entrada discòrdia. Les disposicions referents a la seguretat ciutadana i l’ordre públic que insta Europa es basen en un punt de vista reactiu i no preventiu com és el cas d’Andorra, que demana sistemàticament un certificat d’antecedents penals.

“No té un mateix impacte un seguit de furts en domicilis privats a França que si això passa a Andorra”, va exposar el secretari d’Estat d’Afers Europeus. Per tot plegat, advoca per “replicar el model de Liechtenstein”. “És una solució que es va acceptar fa 25 anys i que s’ha anat perllongant en el temps. Necessitem un mecanisme revisable en el temps amb trobades periòdiques”, va esgrimir Riba, posant també com a exemple el cas del tabac o l’electricitat. Pel que fa a la reunió de dilluns, va destacar el consens assolit amb els agents socioeconòmics “per enfortir la posició”.