El reforç dels controls mitiga el risc de blanqueig al sistema bancari

A tots els països desenvolupats el sector financer acumula els riscos més alts en matèria de blanqueig i Andorra no es lliure d’aquesta realitat. Tot i això, els sistemes de control per a la prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme del qual el sistema financer del Principat s’ha dotat en els darrers anys fan que la plaça andorrana tingui un risc mitjà de vulnerabilitat. Aquesta és la conclusió a la qual arriba la unitat d’intel·ligència financera (UIFand) a l’Estudi de risc nacional del 2020 que analitza la vulnerabilitat al blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme del sector financer i no financer andorrà. El treball, que es va fer públic ahir, és el segon que la UIFand realitza. El primer estudi es va elaborar el 2016 fent compliment d’una de les recomanacions del Moneyval, el comitè d’experts del Consell d’Europa en avaluació de mesures contra el blanqueig de diners i el finançament del terrorisme.

L’estudi de la UIFand relatiu a l’activitat dels bancs, a més d’assenyalar que el risc de vulnerabilitat del sector és mitjà, conclou que la qualitat dels controls de prevenció del blanqueig de capitals és mitjana-alta.

Tres grups de productes

Per fer l’anàlisi del risc de les entitats bancàries, la UIFand ha dividit en tres grups la seva activitat. El primer grup de productes està constituït per una segmentació dels clients entre banca privada, banca d’empreses i banca minorista, i la variable principal que s’ha emprat han estat els recursos gestionats dels clients.

Respecte a la banca privada, “un negoci molt rellevant dins del sector bancari andorrà i també respecte de l’economia andorrana”, l’estudi considera que la seva vulnerabilitat inherent és mitjana-alta, però conclou que gràcies als sistemes de control emprats té un risc mitjà.

La banca minorista, que comporta el 71% dels clients de les entitats bancàries i el 59% dels comptes mantinguts a clients, té un nivell de vulnerabilitat mitjà-baix. Mentre que el de la banca empreses, amb un risc inherent mitjà-alt, el té mitjà.

El segon grup de productes està constituït per la inversió creditícia a clients, desglossant per tipologia de garantia. És a dir, préstecs i crèdits amb garantia hipotecària, amb garantia de valors o dinerària i sense garantia. El primer i el tercer tenen un risc inherent de blanqueig mitjà-baix i el sistema de control andorrà el manté en aquest rang. El segon té un risc inherent mitjà i en aquest rang el situa l’estudi de la UIFand.

La resta de productes no constitueixen un grup de segmentació com a tal, però són molt rellevants per a l’avaluació del risc de blanqueig tenint en compte les característiques del sector bancari andorrà. Aquests productes són les transferències de fons, les filials a l’estranger i les caixes de seguretat. De les filials a l’estranger es considera que tenen un risc inherent alt de ser usades pels delinqüents. Però segons conclou la UIFand, els sistemes de control han fet que les filials dels bancs andorrans tinguin un risc mitjà de blanqueig.

Sector financer no bancari

L’estudi de la UIFand també conclou que les entitats financeres no bancàries, les entitats asseguradores no bancàries i les entitats postals tenen risc mitjà de ser emprades per blanquejar capitals o finançar el terrorisme. Aquestes entitats estan una mica per sota de la vulnerabilitat inherent, que és en general mitjana. En els tres sectors es considera que la qualitat dels controls és mitjana-alta.

Respecte al sistema no financer, la meitat dels sectors analitzats, quatre, presenten un nivell mitjà-baix de risc de blanqueig. Es tracta dels advocats; els notaris; els comerciants de vehicles, i el joc del bingo. Al nivell mitjà de risc hi ha la resta de sectors: els agents immobiliaris; els comptables, auditors i assessors fiscals; els economistes i TCSP, i els comerciants de metalls i pedres precioses. Els dos primers estan molt a prop de ser considerats com a nivell mitjà-baix de blanqueig i els dos segons, mitjà-alt.