#SOSColòmbia

Posem veu a les persones, compatriotes, que no els permeten donar a conèixer la realitat que està vivint el nostre país”. Amb aquestes paraules la Sandra Venegas comença a explicar com a través d’un grup de WhatsApp gran part dels residents colombians al país estan unint forces i veu per incentivar l’actuació dels organismes internacionals i ajudar el seu poble natal. La Sandra va arribar al Principat fa tres anys, quan l’actual president, Iván Duque, va entrar al govern, per fugir de les injustícies socials que vivien i, “almenys des de fora, donar un cop de mà a la meva família i la meva gent”. Manifesta que la seva feina es basa a fer veure a la resta del món els “abusos” que està exercint el govern en contra del poble. “Vam començar a organitzar-nos a partir del tall en les comunicacions al país, defensem una ideologia, un moviment social per recriminar la destitució de Duque i parar l’engany que ens volen fer creure”.

En la mateixa línia, la Rossana Elsey posa en relleu que la seva marxa va ser forçada per poder donar una vida millor a la filla que acabava de tenir i “Andorra ens va semblar el millor lloc on educar-la”. La resident assevera que el motiu que va fer explotar la revolta actual va ser la voluntat del president d’impulsar una reforma tributària “en detriment de la gran majoria de la població, volien incrementar els impostos als productes bàsics, quan a Colòmbia regna la pobresa social”.

Elsey comenta que encara té propietats al país i que a causa de la voluntat executiva “d’incrementar els nivells de pobresa la gent ha intentat entrar a la nostra llar per buscar menjar i robar per adquirir aliments per a la seva família”. Considera que l’Estat colombià està atemptant contra la llibertat de la població i defensa que “l’única manera d’aturar aquesta guerra civil és transmetre els missatges dels nostres compatriotes”, els quals “només es manifesten per reiterar els seus drets perquè no ens enganyin i que es coneguin els crims que es cometen”.

“Quan parlo amb la meva família m’enfonso, m’expliquen que no poden sortir de casa ni per comprar aliments i, tenint en compte la meva situació privilegiada faig el possible perquè aquesta tortura s’acabi”. La veu de la Karla es desmunta mentre fa constar que hi ha dies en què se sent culpable per haver abandonat el país que estima en cerca d’una vida millor i que ara “tant” la necessita. La Karla assereix que dona suport a la parada general i a la lluita que el seu poble està organitzat en l’àmbit internacional perquè “n’estic segura que tindrà un gran efecte mediàtic i aconseguirem canviar les coses”.

La resident també posa en relleu que el seu país natal ja ha deixat enrere el seu passat relacionat amb el narcotràfic, “o almenys ho estem intentant” i afirma que Colòmbia és molt rica en recursos i “sembla que els nostres governants obviïn aquesta realitat”, la qual exposa que “cada dia que el nostre poble surt al carrer es referma”. I assenyala que el govern colombià està utilitzant la desinformació per evitar conseqüències internacionals i “netejar-se la cara, que té plena de sang”.

A més, assegura que el president Duque “està venent una història emmascarada”, ja que “ha fet veure que suspenia la reforma, però tan sols ha endarrerit la seva aplicació efectiva”. Així, considera que el fet que s’hagin tallat les telecomunicacions i que els mitjans “només retransmetin la imatge que vol vendre l’executiu” és un atac “a totes les llibertats que fingíem tenir. El poble ha dit prou i ara tocar escoltar-nos”. Per cloure, la Karla indica que malgrat estar molt preocupada per la seva gent “ens sentim molt agraïts de poder estar a Andorra, on tenim una millor qualitat de vida i podem col·laborar amb la lluita del nostre poble natal”.

L’Erika Casallas va arribar a Andorra el 2019 després d’haver viscut un infern al país llatinoamericà. “Em vaig desplaçar com a refugiada política a Barcelona perquè un home amb vinculació amb l’exèrcit m’estava extorsionant, amenaçant i fins i tot va atemptar contra la meva vida”. Sota aquest pretext, i recordant els fets que la van obligar a abandonar la seva terra, l’Erika reivindica les manifestacions i protestes que estan duent a terme els civils a Colòmbia, tot rellevant que “hem viscut enganyats durant anys”.

Explica que tot va començar amb la gestió de l’expresident Álvaro Uribe, qui demanava el suport de la població per assolir la pau “mentre matava els camperols fingint que eren membres de la guerrilla”. Amb l’inici de les protestes “tot va sortir a la llum i l’enuig de la població ha arribat al “nivell màxim”. L’Erika pateix per la integritat de la seva família i exposa que “l’exèrcit s’està infiltrant entre els civils per generar més disturbis”, quan “la majoria dels manifestants són pacífics i només reclamen justícia”.