Poètica de nines russes

A vegades es necessita cert temps per digerir les coses. Fins i tot anys. I el fet que Teresa Colom hagi escollit parlar ara de la infantesa no és atzarós. “Hi ha moments a la vida que de cop se’t fan més presents. I llavors necessites mirar-los a la cara” explicava la poetessa andorrana.

Ara, doncs, al marge de la dinàmica mediàtica de Sant Jordi, Colom ha trobat el moment i les circumstàncies oportunes per plasmar als versos del seu nou poemari El cementiri de les matrioixques (Edicions Proa) les seves vivències i reflexions personals sobre la infantesa. Més concretament, sobre la relació entre pares i fills.

“Ha estat un llibre gestat al llarg de bastant de temps”, remarcava. De fet, entremig, Colom va publicar el seu debut en novel·la: Consciència (Editorial Empúries, 2019), una impactant història futurista sobre la possibilitat de la vida virtual. Ara, servint-se de la imatge de les matrioixques –les tradicionals nines russes desmuntables–, ha decidit dedicar una mirada a la maternitat a través de l’estil íntim i narratiu que caracteritza els seus poemes. “Les matrioixques fan referència a aquests pares i mares que a dins tenen algú (metafòricament). Nosaltres serem pares i mares i, un dia, els nostres fills ens miraran a nosaltres com nosaltres hem mirat els nostres pares”, explicava la poeta plantejant aquest joc de canvi de perspectiva. Així ho expressa en un dels versos: Va caldre, papa, que tu fossis fill / i jo mare/ perquè l’esfera del rellotge xuclés números i agulles/ i li mostrés a la consciència un altre cercle. Colom explica, de fet, que quan tens un fill, de cop, és com si et trobessis a l’altra banda. “Et veus reflectit en aquella criatura”, afegia.

Actualment, mare d’un nen de vuit anys i establerta a Escaldes-Engordany, Colom es dedica principalment a l’escriptura, una activitat que combina esporàdicament amb xerrades a les escoles. “Encara que no els agradi especialment llegir, intento fer-los adonar del poder d’expressar-se a través de les lletres. No han de menystenir mai la capacitat de comunicar-se”, recordava.