El Superior ratifica la pena de cinc anys d'inhabilitació al lletrat Parramon

El Tribunal Superior va ratificar ahir la sentència que condemna el lletrat Josep Parramon a un període d’inhabilitació de cinc anys. La sala penal va desestimar el recurs d’apel·lació a la decisió de Corts interposat pel seu advocat, en el qual sol·licitava que se li reduís la pena de suspensió a divuit mesos, i va confirmar el dictamen en primera instància que el condemnava a 60 mesos sense exercir la professió i a divuit mesos de presó condicional.

Durant la vista oral, que va tenir lloc el mes passat, la defensa va al·legar que Corts “està infringint la llei” imposant una condemna complementària de 60 mesos d’incapacitat com a advocat al seu client. En aquest sentit, va asseverar que tenint en compte les dates en les quals es va cometre el delicte, “el Codi Penal de l’època establia un límit quant a la imposició de penes accessòries”, les quals, segons va apuntar, “no podien anar més enllà de la condemna principal imposada, que era de divuit mesos de presó condicional”.

La defensa va manifestar que per aquest motiu “la inhabilitació no podia superar aquest període” i Corts “el va sentenciar a cinc anys sense exercir la seva professió”. “És contrari a la legislació perquè una cosa és la comissió del delicte i una altra cosa són els seus efectes”, va dir. D’aquesta manera, va reiterar que la durada del període de suspensió no està ajustada en dret i va posar en relleu que a l’hora de jutjar el cas “s’havia de tenir en compte el que indicava el Codi Penal de l’època”.

El mateix Parramon també va assenyalar que el ministeri públic “està demanant una cosa fora de la llei i l’està contravenint”. A més, va considerar que la voluntat de la Fiscalia i Corts és tenir-lo en silenci. “Ja els va bé fer-me callar, no els interessa el meu treball com a advocat. No volen algú que representa tothom per fer respectar els seus drets sigui quin sigui el seu origen, raça, religió o condició econòmica”, va dir.

La Fiscalia va defensar la sentència notificada per Corts i va al·legar que el delicte major d’apropiació indeguda pel qual va ser condemnat el lletrat actualment inhabilitat “és permanent” i s’ha d’aplicar el Codi actual. Així doncs, va refermar que la pena de seixanta mesos d’incapacitat imposada pels magistrats és correcta. I va recordar que els recursos interposats al Constitucional i al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg van ser refusats.

Apropiació indeguda

Els fets pels quals Parramon va ser condemnat per apropiació indeguda es remunten al 2012. Segons el que es va exposar durant el judici, un resident alemany a Catalunya va donar 108.500 euros a l’exlletrat en forma de dipòsit per muntar una societat, però finalment va canviar d’opinió després d’haver lliurat els diners, per la qual cosa els va reclamar. Segons l’afectat, només va acceptar una operació per valor de 15.000 euros i ja no va tornar a veure els 93.500 euros restants. Parramon, que es va defensar a si mateix, va afirmar que “no he comès cap delicte perquè els diners sempre han estat en dipòsit i a la disposició del meu client”.