La contractació d'aturats permet a Funció Pública estalviar personal

Els plans de racionalització de la despesa de personal els recollia la Llei de Funció Pública i amb posterioritat la Llei òmnibus, que regulava la rebaixa dels sous dels càrrecs públics a conseqüència de la pandèmia. El decret aprovat al novembre en fixava els requisits. Formalment els plans no s’han aprovat però des del ministeri s’estan implementant mesures que n’emanen amb l’objectiu de reduir el capítol 1. La despesa de personal liquidada el 2020 ja va suposar un estalvi de més de dos milions d’euros respecte a allò pressuposat per mesures com ara no abonar hores extra, la no convocatòria de noves places o la falta de formacions per la crisi sanitària. Per a aquest 2021 ja es va elaborar un pressupost molt ajustat, remarquen fonts del ministeri, amb les noves places estrictament necessàries i que es preveuen només per als darrers sis mesos de l’any. Tanmateix, s’està prioritzant la contractació d’aturats a través dels plans públics d’ocupació que, d’un costat, faciliten noves oportunitats laborals als treballadors afectats per la pandèmia i, de l’altre, són salaris que no computen al capítol 1 ja que s’inclouen en la partida de l’àmbit social.

D’altra banda, el departament de Funció Pública està donant curs a mesures recollides en el decret del novembre com ara permisos no retribuïts, reduccions de la jornada laboral o moviments de personal per reassignacions o trasllats. Accions que també tenen un component social, d’afavorir la conciliació laboral i familiar, però sota la premissa de l’estalvi en el capítol 1. El decret deixa clar que no poden compensar-se rebaixes de la jornada o permisos no retribuïts amb hores extra de la resta de treballadors del departament o noves contractacions.

El decret del novembre regulava i calendaritzava els plans, fixant el 31 de gener com la data en que havien de quedar enllestits. La feina que va iniciar el ministeri de Funció Pública amb la resta d’àrees de l’administració general va deixar palès la dificultat per implementar en els terminis recollits alguns dels aspectes que es recullen, com ara la descripció de llocs de treball.

L’aprovació encara segueix pendent i ara queda a l’espera de la incorporació de la nova ministra, Trini Marín, prevista per al mes de juliol. No obstant això, les fonts consultades van remarcar que sí que s’estan tirant endavant mesures derivades dels plans com són les noves opcions de flexibilització de la jornada per als treballadors públics (es poden sol·licitar reduccions de mínim una hora i màxim quatre hores diàries o tres si són jornades compactades i perdent el salari corresponent a les hores no treballades) i els permisos no retribuïts per assumptes propis que poden arribar a ser de sis mesos. El decret també estableix el concepte de mobilitat de personal per poder redistribuir treballadors si hi ha departaments on falten mans i d’altres que en van sobrats o la desaparició de llocs de treball que ja no tinguin raó de ser. Són mesures que van provocar el neguit sindical que el ministeri va respondre argumentant que és necessari el consentiment del treballador.