La Massana registra 1.636 casos dels 8.032 positius de l'estudi serològic

La Massana va registrar un total de 1.636 casos positius dels 8.026 que es van conèixer durant l’estudi serològic a la població d’Andorra que es va realitzar durant la primera quinzena del maig del 2020. El document de resultats es va publicar ahir a la revista especialitzada The Lancet, que va ser presentat de manera conjunta pels doctors participants del SAAS, Actua i de l’IS Global, una entitat participada per la Fundació La Caixa. Aquesta xifra situa la parròquia de les valls del nord només per darrere d’Andorra la Vella en positius totals, que en va tenir 1.699. No obstant això, cal tenir en compte que la mostra era sensiblement inferior, ja que la població de la Massana l’any passat se situava prop dels 10.300 habitants, mentre que a la capital s’elevava fins als 22.000.

La xifra encara mostra més l’afectació a la parròquia massanenca quan es ponderen les dades. Així doncs, del total de tests serològics que es van realitzar, fins al 17,8% van donar positiu. Segons la doctora Cristina Royo, una de les impulsores de l’estudi, la situació a la Massana es deuria al fet que “les parròquies que tenien una important oferta d’esquí i molts treballadors de temporada, conjugat amb una oferta més baixa d’allotjament, han acabat registrant una taxa de positivitat més elevada”. Royo va afegir que “el fet que hi hagués més persones a cada casa o nuclis familiars més grans va ser un factor que va facilitar la proliferació del virus”.

Una altra de les parròquies que van tenir una important taxa de positivitat va ser Sant Julià de Lòria. En aquest cas, el valor percentual es va elevar fins al 14,2% de positius del totes de les proves practicades a la localitat i un valor absolut de 1.255 persones que havien passat la Covid-19. En aquest cas, Royo va apuntar que la casuística laurediana es podia deure al fet que “hi ha molts treballadors que són fronterers”. Cal tenir en compte que la mostra no es va fer sobre tota la població del país, ja que els infants menors de dos anys no es van sotmetre al cribratge. A més a més, aquest era de caràcter voluntari.

Un altre dels talls estadístics que es poden extreure de l’estudi serològic poblacional que es va fer a Andorra és el de les franges d’edat més castigades. Així doncs, en aquest cas la positivitat més alta es va produir en els residents majors de 90 anys, que van arribar fins al 15,2%. No obstant això, cal tenir en compte que ja en les franges d’edat a partir dels 70anys la positivitat ja va anar en augment. “Hem de pensar que a l’inici de la pandèmia vam tenir una incidència molt alta en els centres sociosanitaris, i això va fer que hi hagués aquestes dades”, va apuntar Royo.

No obstant això, una xifra que va reflectir l’estudi i que va causar certa sorpresa va ser l’elevat nombre de joves amb anticossos. En aquest cas, les persones amb edat escolar entre els 10 i els 19 anys van tenir una taxa de positivitat en el test serològic del 13,7%. “En el cas de les escoles, aquestes eren un lloc on hi ha molt contacte i és fàcil que hi hagi transmissió del virus”, va apuntar la doctora, que va afegir que “hem de tenir en compte que la majoria de pacients van ser amb caràcter asimptomàtic”.

Amb relació a la reacció que es va prendre el 13 de maig, amb el tancament dels camps de neu, el director d’Actua, Marc Pons, va dir que “va ser molt positiu” i que va ajudar a contenir el virus. Pons va posar sobre la taula futures col·laboracions amb IS Global. Un fet que va confirmar el doctor Antoni Plasencia, que va qualificar l’estudi com “una inversió de futur per posicionar Andorra”.