Entrevista amb Manel Cerqueda
“Els bancs han donat liquiditat i finançament en la crisi”
El president de l’entitat fa un repàs a l’actualitat del sistema financer i a la situació del país, afectats per la pandèmia, i apunta quines han de ser les claus de futur per al sector
Andbank compleix 90 anys. Els orígens es remunten al desembre del 1930, quan es va constituir Banc Agrícol i Comercial d’Andorra, nou mesos després del naixement de les Forces Hidroelèctriques d’Andorra (FHASA). Arran d’això i pel fort moviment de diners que va comportar el fet d’explotar els recursos naturals, es van adonar que feia falta un banc per gestionar-los, fer pagaments, transferir-los i deixar-los. Després de diverses negociacions amb el Consell General es va constituir Banc Agrícol, que va ser un referent ben aviat al país.
Andbank com a tal va néixer amb una fusió?
El 17 d’abril del 1956, Julià Reig Ribó va sol·licitar al Consell General de les Valls d’Andorra l’autorització per dedicar-se al negoci de la banca, sota el nom comercial de Banca Reig, SA. El 2001, després de la fusió de Banc Agrícol i Comercial i Banca Reig, va néixer l’actual Andbank, que va utilitzar el nom provisional de Grup Agrícol Reig.
D’això en fa temps i generacions.
Oriol Ribas i jo som la segona i tercera generació de dues famílies amb una llarguíssima trajectòria en el sector financer. A poc a poc vam anar avançant i a partir de l’any 2001 va començar la nostra aventura internacional amb l’inici d’activitat a Suïssa i el Panamà, i després va seguir amb places financeres rellevants com Luxemburg, Espanya o el Brasil. L’última operació en l’àmbit internacional ha estat l’adquisició de Bank Degroof Petercam Spain a Espanya.
Com veu el sistema financer a Andorra?
Des de l’inici de la seva història el sector ha patit molts canvis i ha hagut de competir amb les grans entitats de places internacionals per poder-se fer un forat i entrar en el joc del negoci financer. Però ens hi hem sabut adaptar molt bé i hem sigut capaços de digerir tots els canvis normatius que ens han anat arribant des d’Europa. La negociació i posterior signatura de l’acord monetari del 2011 per part del Govern no va tenir un efecte neutre per a les entitats bancàries. Tot i això, les entitats hem implementat en un temps rècord totes les normatives.
Quins efectes ha tingut la crisi sanitària?
Ha comportat un trasbals a escala global que ha afectat tots els països. I és aquí on es demostra que gràcies a la gran capitalització del nostre sistema bancari i l’alt nivell de liquiditat, en aquesta crisi els bancs andorrans han pogut finançar i donar liquiditat a l’economia. Els propers anys són clau i si entre tots fem les coses bé no hem de patir.
Quins projectes de futur encara Andbank?
Quan l’any 2001 ens vam fusionar els dos bancs, teníem una idea comuna, que era obrir-nos internacionalment i diversificar els nostres negocis. Per aquest motiu vam decidir que unint els esforços podríem escometre la internacionalització amb més garanties que no pas si cadascun ho hagués fet pel seu compte.
Repte aconseguit?
En aquest moment, ja som una empresa global, present en 12 països i amb un equip de més de mil persones. La presència internacional ens dota d’una visió àmplia i oberta i de diversitat en tots els sentits. Aquesta globalitat ens permet, a més, oferir un valor afegit als clients: en tenir una participació activa en els mercats internacionals i en poder generar sinergies, podem anar més enllà i oferir serveis multipaís com el de multicustòdia o el multijurisdiccional.
Ara mateix, quina és la prioritat?
Consolidar-nos a les places on som actualment, Espanya, el Brasil o Luxemburg. En aquest pla estratègic no preveiem més obertures. També creiem en el potencial del nostre neobanc MyInvestor.
Com passa a l’estranger, és l’hora de fusions i compres?
Arran de la Covid, les empreses de tots els sectors s’han vist trasbalsades i de retruc, la banca país se n’ha vist afectada, ja que ha hagut de posar a l’abast tant de Govern com de les empreses la possibilitat de finançament i liquiditat a l’economia. La situació financera internacional i el sistema regulador porta a fer concentracions bancàries en diferents països.
Caldrà aprimar plantilles?
Quant a les jubilacions anticipades, no és un fet extraordinari que estigui passant ara, a la nostra entitat sempre hi ha hagut prejubilacions, evidentment acordades amb la persona. És un fet que hi ha persones a poc temps de la seva jubilació que vulguin gaudir-ne alguns anys abans.
Els clients estan una mica confosos. On es pot invertir: totxo, fons..?
Els dos són molt bons actius en aquests moments perquè històricament han tingut uns bons retorns si comparem un fons de renda variable respecte a la inversió en immobles. Tot i això, crec que per a una inversió a llarg termini el millor seria a través d’un fons, ja que la liquiditat i la diversificació que s’obté es més difícil de replicar si és a través d’immobles. Una molt bona opció en aquests moments seria un fons de renda variable global per aprofitar la recuperació de les economies.
S’acabaran pagant comissions per tenir un compte?
De fet, des de fa temps els clients de totes les entitats estan pagant una mínima comissió de manteniment del compte per les despeses habituals que aquest comporta, comara la seguretat, la correspondència o l’assessorament personalitzat, sempre que sigui menester o bé, per la banca online.
Quina és la seva visió de l’Andorra actual?
Andorra és un país petit que se sosté a si mateix, que no depèn de cap banc central ni de cap sistema econòmic internacional. En aquests darrers anys, amb els acords monetaris, els d’associació, els tractats amb la Unió Europea i l’adaptació a les noves normatives tot el sistema polític, empresarial i social del país s’ha hagut de moure i posar al dia en un termini molt curt de temps, en aquesta transformació i en tots els reptes als quals s’han de fer front, des del canvi de model de negoci fins a les noves exigències reguladores. Andorra ha demostrat la seva capacitat de resiliència davant les situacions com ara la crisi de la Covid, i el país en general ha actuat amb un grau de responsabilitat i maduresa molt lloable.
Tem que Espanya situï Andorra en una llista com a país no cooperador?
No crec que sigui un assumpte que ens hagi de preocupar. De fet, ha estat una remor puntual degut a diverses notícies aparegudes, com la dels youtubers. Però això ja no se sosté i crec que les autoritats espanyoles no estan pensant igual en aquest tema. Andorra ha fet esforços per a la transparència i l’homologació fiscal en els últims anys. Que els impostos siguin baixos no vol dir que no n’hi hagi.
La banca manté resultats amb molts esforços. Ens hem d’acostumar a aquest nivell o tornarem a un creixement?
Cal veure quina és la situació actual del sistema bancari, paral·lelament al nostre dia a dia, ens hem d’anar adaptant contínuament a l’entorn canviant dels mercats, al marc normatiu cada vegada més exigent i a la supervisió i la regulació creixent que impacten en la rendibilitat del negoci bancari tant a Andorra com a la resta d’Europa. A més de la inversió tecnològica per adaptar-nos a la transformació digital, que és necessària per desenvolupar la nostra activitat i oferir el millor servei a tots els clients.