REportatge
'Fugitius' controlats
Espanya controla que les residències a l’estranger siguin legals observant les visites mèdiques, les compres per internet o amb targetes de fora.
El ministeri d’Hisenda i l’Agència Tributària espanyols han posat en marxa accions i reactivat les seves estratègies contra els anomenats fugitius fiscals, o falsos no residents fiscals que en realitat viuen a Espanya més dels 183 dies anuals que posa la llei com a límit per no haver de pagar impostos al país veí. I cada cop la vigilància és més sofisticada i adaptada a les noves tecnologies. Van des dels programes basats en el big data fins a la vigilància de fronteres a través dels repetidors de xarxes de telefonia mòbil.
Aquesta és precisament una de les últimes tècniques de seguiment emprades per l’Agència Tributària (AEAT). Ja que seria il·legal geolocalitzar el dispositiu mòbil d’un presumpte no resident fiscal fals, el que fa Hisenda és buscar rastres i moviments dels telèfons dels possibles infractors en els repetidors de xarxes mòbils de les fronteres amb Portugal i amb Andorra.
Aquesta pràctica està avalada legalment. No es tracta d’accedir indiscriminadament a les dades d’un repetidor sinó comprovar si s’ha connectat el telèfon mòbil de la persona investigada.
Com a fonts d’informació, l’agència recorre a “subministraments o consum d’energia relatius a immobles utilitzats”, moviments d’efectiu a través de caixers automàtics, compres per internet –i recollida de les mateixes en direccions dins de les fronteres nacionals– o multes de trànsit.
També es registra tot allò relacionat amb visites mèdiques –no el seu contingut–, pagaments amb targetes estrangeres i abonaments a comerços a Espanya. L’agència també confronta la informació que hi pugui haver en premsa i xarxes socials sobre el contribuent vigilat que pugui provar la seva presència al país.
Andorra sol ser el sospitós més habitual quan es parla de canvis de residència per motius tributaris, però Portugal està de moda pels avantatges que ofereix.