Les companyies comercials no operaran a Grau Roig

El projecte de l’aeroport internacional que la Cambra de Comerç vol promoure al Bosc del Moretó, a la zona de Grau Roig, no convenç l’Autoritat Aeronàutica d’Andorra. En un informe de 39 pàgines, desgrana les contradiccions que té la iniciativa de la Cambra i en demana repensar tant l’ubicació com les dimensions, en cas que es vulgui tirar endavant un projecte d’aquestes característiques a Andorra. El text pren de partida les dues aportacions fetes per la cambra que són Feasibility study for the creation of a new airport in ANDORRA - NAVBLUE i Aeroport International d'Andorre, Etude de Faisabilité Technique et Aéronautique - CGX.

El problema principal a què apunta el document serien les reticències que hi hauria o directament negatives de les companyies de vols comercials a operar des d’aquesta infraestructura, ateses les condicions que comporta la seva ubicació. A més a més, per tal de poder complir amb determinats paràmetres, es va optar per estructurar l’Aeroport sota Transport Públic, un concepte que, sens dubte, en dificultaria la utilització per les diferents companyies de vols convencionals. “Es dubta que qualsevol aerolínia comercial convencional consideri operar amb aquestes condicions, i es recomana consultar als operadors el seu posicionament al respecte”, afirma l’informe de l’Autoritat Aeronàutica.

Sense activitat nocturna

La pista d’aterratge és invisible des del punt on els pilots han de prendre la determinació d’aterrar o no. Aquest fet, de facto, impossibilita que hi hagi activitat nocturna a l’aeroport. “En cap moment es fa referència a les operacions nocturnes, però sabent que el punt de decisió es troba fora de la línia visual de l’aeroport, s’interpreta que aquestes no estarien permeses”, afirma el document de l’Autoritat Aeronàutica. Un altre escull, especialment important durant els mesos d’hivern, que provocaria que l’activitat aèria a Grau Roig acabés sent molt limitada.

A més a més, un altre dels trets principals i importants que no es tenen en compte i que l’informe posa de manifest és el vent. Tant els aterratges com els enlairaments s’han fet amb un simulador sense preveure que hi hagi vents de cua dels avions. No obstant això el text reflecteix que “amb vent de cua de 10 nusos (18 km/h), l’avió ha d’operar amb entre 4.000 i 5.000 kg menys, per tant entre 40 i 50 seients buits. Com que no existeix la possibilitat d’operar amb la pista en sentit contrari, qualsevol vent en direcció a Soldeu minvarà la càrrega de pagament”, fet que a la pràctica vol dir que els avions comercials haurien de perdre fins a una cinquantena de bitllets, un altre punt que en dificulta l’explotació comercial.

Aquesta no és la darrera problemàtica, ja que el vent no és l’única inclemència meteorològica que no s’ha tingut en compte en els treballs previs encomanats per la Cambra de Comerç. I és que comptar amb un asfalt moll de la pista d’aterratge en canvia les condicions fins al punt que “amb pista molla i vent de cua de 10 nusos no es pot operar”, segons l’Autoritat Aeronàutica. Un problema afegit més.

L’operabilitat de la infraestructura també està posada en qüestió, ja que els treballs d’aproximació no inclouen cap estudi meteorològic compartit que permeti avaluar la meteorologia mitjana de l’indret on es vol ubicar l’aeroport, i en conseqüència fan impossible de predir sota quines condicions climàtiques adverses seria inoperatiu.

El document conclou amb duresa i afirma que “l’Autoritat Aeronàutica d’Andorra considera que les limitacions tècniques i afectacions a la seguretat són suficientment importants com per no continuar amb el projecte”. I no només a nivell tècnic, perquè en destaca la manca d’un estudi de viabilitat econòmica que en faci efectiva la seva instal·lació, ja que “l’estudi de costos que hauria de formar part d’un pla de negoci i un estudi de cost-benefici no està suficientment detallat”.

EL PES DELS AVIONS BUIDA SEIENTS

La dificultat de maniobrar tant en l’enlairament com en el moment de l’aterratge obliga a repensar molt bé el pes de les aeronaus que hi vulguin operar. “Amb un avió molt carregat, i amb la impossibilitat d’enlairar-se de forma manual, l’aeronau podria no mantenir-se dins del camí estipulat degut a les velocitats de maniobra baixes. Per reduir les implicacions a la seguretat que això podria tenir, caldria enlairar l’avió amb menys pes, penalitzant la càrrega de pagament” conclou l’informe.