Govern diu a Madrid que un sistema d'atur és del tot inviable

Les autoritats andorranes insisteixen en la impossibilitat d’assumir noves prestacions de la seguretat social. Així ho afirma la CASS en resposta a una sèrie d’aclariments que ha demanat el govern espanyol referent als canvis en matèria de seguretat social que s’hauran d’assumir en el marc de l’acord d’associació amb la UE. En concret, i segons un document al qual ha tingut accés el Diari, la CASS respon a les preguntes formulades pel ministeri espanyol d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions “en el marc de la quarta ronda de les converses amb Espanya”.

La primera qüestió per la qual demana explicacions el govern de Pedro Sánchez és la petició d’Andorra que es reconeguin les especificitats de la seguretat social del país. Espanya vol saber quin impacte tindrà aquesta excepció a la normativa europea per als seus nacionals residents al Principat. La CASS argumenta que es demana aquesta excepció per “assegurar-se que l’entrada en vigor del sistema de coordinació no obligarà a harmonitzar el seu sistema de seguretat social amb el de la resta de països de la UE”. Així mateix, es vol verificar que “Andorra no haurà de reexaminar ni recalcular les prestacions ni les pensions que ja han estat liquidades, o bé que estan obertes i en curs de pagament, amb l’entrada en vigor de l’acord d’associació”. Més clarament respon que “és fonamental per a Andorra que l’acord d’associació no pugui ser interpretat en el sentit que l’obligui a introduir noves prestacions de seguretat social” com podria ser un subsidi d’atur. Pel que fa a la revisió de les prestacions, la CASS argumenta que seria una càrrega econòmica i administrativa “insostenible”.

S’hi incorpora també un altre punt per evitar que la negociació d’altres punts de l’acord, com ara la lliure circulació de serveis, tinguin un impacte a la CASS.

Cotitzacions a diferents països

Un altre punt de discòrdia és què passarà amb l’acumulació de períodes de cotitzacions quan una persona hagi treballat en més d’un país. Andorra demana que només es tingui en compte les diferents cotitzacions un cop entri en vigor l’acord d’associació. Un reclam que Espanya veu “inviable”. Per una banda, perquè “va en contra de la normativa comunitària” i, per l'altra, “perquè condueix a la impossibilitat de reconèixer prestacions per totalització a curt termini, ja que resultaria necessari esperar que els períodes exigits es complissin una vegada entrés en vigor l’acord”. Dit d’una altra manera, en el cas d’Espanya, en què calen quinze anys cotitzats per tenir dret a una pensió de jubilació, no es podrien reconèixer els anys cotitzats a un altre país fins que haguessin passat quinze anys des de l’entrada en vigor de l’acord d’associació.

En resposta a la preocupació d’Espanya, la CASS indica que tenir en compte els períodes anteriors a l’entrada en vigor de l’acord “no només podria obligar a recalcular un gran nombre de prestacions, sinó que també crearia immediatament noves despeses significatives per les prestacions de seguretat social obertes després de l’entrada en vigor de l'acord”, especialment pel gran nombre de treballadors immigrants que acull el país.

Una altra excepció demanada per Andorra i de la qual Espanya ha reclamat informació és la cobertura dels treballadors fronterers jubilats i les seves famílies. Andorra exigeix estar exempt de pagar els tractaments mèdics als treballadors fronterers i a les seves famílies quan ja estiguin jubilats encara que aquest tractament s’hagi iniciat durant la seva última activitat laboral al país. Argumenten que és una “càrrega financera massa important per a la seguretat social andorrana, que té un pressupost limitat”.

En el cas dels treballadors transfronterers en actiu, Andorra sol·licita la seva inclusió en un annex que suposaria que els familiars dels empleats que es desplacin al Principat “només es beneficiaran de les prestacions que requereixin des d’un punt de vista mèdic”.

Claus

1. Andorra no vol crear noves prestacions

Andorra demana incorporar una excepció per assegurar-se que “l’acord d’associació no pugui ser interpretat en el sentit que l’obligui a introduir noves prestacions de seguretat social”, com podria ser el subsidi d’atur.

2. Impossibilitat de recalcular les prestacions

En resposta a les preguntes d’Espanya, el Principat deixa clar que és econòmicament i administrativament insostenible reexaminar o recalcular les prestacions i les pensions que ja han estat liquidades o que estan en curs de pagament quan entri en vigor l’acord d’associació.

3. Evitar canvis durant la negociació

El Govern també demana que no es canviïn les excepcions fetes en matèria de seguretat social quan es negociïn altres punts de l’acord que puguin afectar les disposicions relacionades amb el funcionament de la CASS.

4. Els fronterers jubilats, sense tractaments

Andorra demana estar exempt de donar cobertura mèdica als fronterers jubilats i a les seves famílies encara que la persona hagi començat el tractament durant la seva última activitat laboral al país.

5. Cobertura per a les famílies de fronterers

En el cas dels treballadors transfronterers en actiu, Andorra sol·licita la seva inclusió en un annex que suposaria que els familiars dels empleats que es desplacin al Principat només es beneficiaran de les prestacions mèdiques que necessitin.

MANTENIR VIGENTS ELS ACORDS BILATERALS

Espanya dubta de la possibilitat de mantenir vigents els acords bilaterals i al mateix temps les normes comunitàries. El Principat explica que les relacions en matèria de seguretat social entre Andorra i la UE es concentren en els tractes amb els seus socis bilaterals: Espanya, França i Portugal. En aquest sentit, sol·licita mantenir els tres convenis bilaterals amb les relacions entre aquests països. Com a exemple, la CASS indica que si un ciutadà ha cotitzat només a Espanya i Andorra se li aplicarà el conveni bilateral, mentre que si també ha cotitzat en un altre estat membre, com pot ser Alemanya, se li aplicaria el reglament europeu.