Afers socials

Un invident va estar al Govern quatre mesos sense cobrar cap sou

Una persona amb discapacitat reclama cobrar la remuneració i la pensió de solidaritat

Un invident va estar al Govern quatre mesos sense cobrar cap souARXIU

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Una persona amb discapacitat visual que va estar treballant durant quatre mesos al departament d’Estadística ha interposat un recurs a la Batllia contra el Govern per no haver rebut cap tipus de remuneració durant la seva estada laboral. Concretament, en el període comprès entre el 7 de gener del 2013 i el 30 d’abril del 2013. En aquest sentit, el demandant va treballar en un horari de jornada completa de dilluns a divendres i assegura que des del Govern se li va argumentar que no cobraria cap salari atès que ja estava percebent la pensió de Solidaritat per a Discapacitats i que el departament d’Estadística no tenia prou pressupost per remunerar-lo.

Inicialment, el demandant va presentar el passat 7 d’octubre al departament de Tràmits una sol·licitud d’abonament retroactiu del seu salari al ministeri d’Afers Socials, Habitatge i Joventut. Però no només això, sinó que també va demanar una sol·licitud d’abonament retroactiu de pensions de solidaritat i una altra prestació específica que correspon a les persones amb discapacitat. Les dilacions es van anar concatenant i el demandant va exposar la seva difícil situació econòmica agreujada pel fet de no haver rebut encara l’abonament de les pensions de solidaritat corresponents al mes d’octubre i novembre de l’any passat. Des del departament d’Afers Socials i Joventut, la resposta va ser que estaven a l’espera de rebre una confirmació del gabinet jurídic per tal de tramitar la seva sol·licitud.

Finalment, el passat 9 de desembre, el ministeri d’Afers Socials, Habitatge i Joventut va emetre una resolució per la qual es denegava la sol·licitud de pagament retroactiu de la pensió i va efectuar un silenci administratiu respecte a la petició d’abonar amb caràcter retroactiu la remuneració laboral, mentre que pel que fa a la pensió de solidaritat sí que es va procedir al seu reactivament, tot i que a partir de l’1 de novembre del 2020 en lloc del mes d’octubre.

Arribats a aquest punt, la defensa del demandant va esgrimir que la pensió de Solidaritat es pot acumular amb altres del Govern, ja que és compatible amb ingressos procedents d’ocupacions a temps parcial, a baix rendiment o d’altres per compte propi si aquests ingressos sumats a les pensions que es percebin no superen el 150% dels llindars econòmics de les prestacions (LECS). Com a conseqüència, el passat 14 de gener van impugnar davant la secció administrativa del Tribunal de Batlles aquesta pretesa incompatibilitat.

En l’escrit de la defensa, també es va posar en relleu que podia seguir percebent la seva pensió de solidaritat com a persona amb discapacitat perquè ja la tenia concedida des del 2006, de manera que no havia de presentar cap nova sol·licitud perquè ja havia estat tramitada, atorgada i abonada anys enrere. A més, en el recurs també es posa de manifest que el Govern obvia el conveni relatiu als drets de les persones amb discapacitat, fet a Nova York el 13 de desembre del 2006, del qual l’executiu ha ratificat el contingut.

Per tot plegat, emparant-se en la Llei de Garantia dels drets de les persones amb discapacitat, la Llei de Serveis socials i sociosanitaris i el Codi de l’Administració, des de la defensa consideren que és una discriminació reiterada en la qual hi ha hagut “una actuació contrària a la llei que topa frontalment amb les finalitats que regeixen i justifiquen l’activitat administrativa de l’Estat”. De fet, en l’exposat van lamentar que en les declaracions públiques del ministre d’Afers Socials “es presenta com el campió de les polítiques d’atenció als discapacitats”, “en contradicció amb els fets”.

LA LLEI APLICADA DEL CONVENI DE L'ONU

L’article 1 de la Llei de Mesures urgents per a persones amb discapacitat, que es desprèn del Conveni relatiu als drets de les persones amb discapacitat del 2006, afirma que l’objecte del text és aconseguir que les persones amb discapacitat “gaudeixin dels seus drets i les seves llibertats en condicions d’igualtat”. I que alhora “puguin exercir els deures que els corresponen com a ciutadans i que exigeix la dignitat humana, i també evitar qualsevol tipus de discriminació per raó de la discapacitat”.

tracking