El G7 assoleix un “acord històric” per un impost de societats del 15%

Els ministres de Finances del grup de les set principals potències mundials (G7) van acordar ahir a Londres un impost mínim global del 15% a les empreses. Un pacte que s’ha qualificat com a “històric” i que arriba en un moment que les economies del planeta pateixen l’impacte de la crisi sanitària generada per la pandèmia de la Covid-19, que ha provocat grans despeses en serveis públics per superar-la. L’objectiu és aconseguir que “les grans multinacionals i gegants tecnològics paguin els impostos justos” i evitar que països, com Holanda Luxemburg o Irlanda, facin dúmping fiscal als seus socis, és a dir, que atreguin les seus socials de les empreses multinacionals oferint avantatges fiscals.

L’acord, que va anunciar l’amfitrió de la trobada, el ministre de Finances britànic, Rishi Sunak, podrà ser ratificat en la cimera del cap de setmana vinent a Cornualla, que reunirà els màxims mandataris de les principals economies del món (els EUA, el Canadà, el Japó, el Regne Unit, Alemanya, França, Itàlia i la UE com a convidada) per traslladar-lo després a la cimera del G20 del juliol a Venècia.

Davant de les informacions que ja fa dies que circulen sobre la voluntat de l'Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) a instàncies dels Estats Units de crear aquest tipus únic en l'àmbit mundial de l'impost de societats, el ministre de Finances i portaveu, Eric Jover, ja va voler tranquil·litzar sobre l’impacte al país, on el tipus és del 10%. “Hem de pensar que s'està pensant que aquesta tributació només acabi afectant aquelles empreses que tenen un volum de 750 milions de dòlars”, va manifestar. Un missatge similar va llençar el president del grup parlamentari Demòcrata Carles Enseñat: “Aquest tipus que s'està plantejant no afectaria Andorra. Cal fer una crida a la calma”, va comentar.

L’anunci no ha satisfet ni molt menys tothom. L’ONG Oxfam denunciava que s’hagi optat per un tipus massa baix, i ha denunciat que la Unió Europea ha pressionat per rebaixar la proposta inicial plantejada des dels Estats Units, que era del 21%.