Espot, el millor alumne del CRES

Per segon any consecutiu, els ciutadans han atorgat a l’actual cap de Govern, Xavier Espot, una nota superior al 7 en l’enquesta política que elabora anualment el CRES. Acadèmicament parlant, rebre un notable és una avaluació que no deixa de ser més satisfactòria malgrat estar uns esglaons per sota de l’excel·lència. No obstant això, si parlem en termes estadístics, treure un 7,5 –el 2020– i un 7,3 –el 2021– és una qualificació “excepcional”, tal com defineix el director del CRES, Joan Micó. De fet, des que l’organisme va començar a recopilar aquest tipus de dades polítiques ara fa 11 anys, només hi ha un precedent d’una nota que s’acosta a la puntuació d’Espot: concretament, la del seu predecessor en el càrrec, Toni Martí, que el 2011 va assolir un 7,2.

Abans d’analitzar les claus d’aquests bons resultats, també cal tenir present altres consideracions que assenyala el politòleg Yvan Lara a l’hora de dimensionar la valoració. “Que sigui al que ens podem agafar no vol dir que ens hi haguem d’agafar amb molta força. Som un país amb poca tradició d’enquesta política i sempre hi ha hagut problemes per respondre aquest tipus de preguntes encara que sigui amb una mostra molt petita”, discerneix. A més, sense arribar a qüestionar la validesa de l’informe, posa en relleu la importància del moment de la pandèmia en el qual s’ha realitzat l’enquesta, en aquest cas entre el 30 d’abril i el 13 de maig. “No és el mateix preguntar quan els bars i les estacions d’esquí estan tancats que quan la vacunació va avançant i la mobilitat es va recuperant”, exposa.

De totes maneres, hi ha un aspecte en el qual Micó i Lara coincideixen: la dimensió personal. “Hi ha una tendència dels estudis d’opinió a valorar més positivament la gent que més coneix”, apunta Lara, mentre que Micó ressalta que a Andorra, a diferència d’altres països, “hi ha una relació més estreta perquè pots conèixer la persona, no només la que apareix per la televisió”.

Inexorablement, la gestió de la pandèmia és un altre dels factors que juga un rol cabdal en la valoració dels líders polítics. “Una de les conseqüències de l’anterior crisi, la del 2008, va ser el desencantament de la ciutadania amb la política, que va generar nous partits polítics perquè hi havia la sensació que el sistema no donava solucions. Ara és diferent, la sensació és que des de les institucions públiques s’ha donat resposta augmentant el dèficit públic quan llavors es va optar per l’austeritat”, reflexiona Micó. “No havíem tingut mai una situació com aquesta però tampoc s’havien fet polítiques d’aquest estil per arribar a tanta gent. El moment ha estat excepcional i les polítiques han estat excepcionals”, afegeix.

Relacionat amb el tarannà de la persona, Lara destaca que el 2019, quan Espot va ser per primer cop valorat amb la nota d’un 6, era llavors un candidat a cap de Govern, mentre que els dos anys posteriors ja ha exercit com a tal “amb un to molt presidencial, d’esquitxar-se poc”. “Ha comunicat les coses importants amb la sensació d’estar per sobre dels problemes i això ajuda a tenir una imatge seva per capitalitzar els èxits i no tenir problemes”, subratlla. A més, a diferència de Martí i Bartumeu, Lara considera que “no entra tant al fang i les seves reaccions no són tant en calent, apareixent menys però més calculat”.

Igualment, Micó posa de manifest que “per arribar a aconseguir una nota com aquesta has de tenir una molt bona valoració de persones que no són de la teva ideologia. Així doncs, a banda del 8,1 que obté per part dels simpatitzants de DA, Espot rep un 7,2 de terceravia, un 6,8 de Liberals o un 6,3 del PS. En darrer lloc, Micó conclou que és “complicat” mantenir una nota “tan alta” en futures edicions del CRES, però això dependrà en bona part de la gestió de la recuperació econòmica.