Els bancs volen accés al BCE però no el passaport comunitari

L’avançament de la negociació amb la Unió Europea i l’ingrés al mercat interior ha dut tots els sectors econòmics a posicionar-se de manera més o menys pública. Andorra Banking ho fa a través de la memòria d’activitats del 2020, en què assenyala l’oportunitat i l’amenaça d’aprofundir en les relacions amb Brussel·les. Les entitats financeres sostenen que, per mantenir l’estabilitat i la competitivitat del sector bancari, és necessari poder accedir a la liquiditat del Banc Central Europeu (BCE). Disposar d’un prestador d’última instància no només permetria facilitar l’accés a finançament, sinó que milloraria la percepció internacional de la plaça andorrana i li permetria competir “en igualtat de condicions” amb la resta d’Europa. L’absència del finançament del Banc Central Europeu s’ha compensat amb unes xifres de solvència i liquiditat superiors a la dels sistemes bancaris de l’entorn.

Preocupa, no obstant, a Andorra Banking que el procés d’integració derivat de l’acord d’associació amb la Unió Europea comporti l’assumpció de l’anomenat passaport comunitari. La possibilitat que entitats estrangeres poguessin començar a operar a Andorra “fins i tot sense establir-s’hi” significaria un cop dur a l’estabilitat i la competitivitat del sector bancari. La patronal del sector financer demana al Govern l’exclusió de l’activitat bancària del passaport comunitari “mentre no es pugui garantir una capacitat competitiva adequada davant les grans entitats bancàries europees”.

Andorra Banking desconfia igualment de l’establiment de períodes transitoris llargs que moderessin l’impacte inicial davant “la lliure prestació de serveis” per part d’empreses estrangeres. L’associació que aglutina les cinc entitats bancàries del Principat s’empara en un informe del Parlament Europeu, relatiu a la negociació de l’acord d’associació amb Andorra, Mònaco i San Marino, que recomana que es tinguin en compte els criteris socioeconòmics i que s’adaptessin els terminis d’aplicació.

La crisi econòmica derivada de la crisi sanitària provocada pel coronavirus ha evidenciat -en opinió dels bancs- la necessitat de disposar d’un sector bancari propi “al costat del país i de la seva gent, que facilita liquiditat i aporta solucions”.

En aquest sentit, en la memòria s’apunta que la prosperitat del país passa per “la sostenibilitat i diversitat del sistema financer andorrà” per garantir “l’estabilitat social” i “la sobirania econòmica i política”.

Per reforçar aquest rol de les entitats, s’apunta al treball conjunt amb el Govern durant la pandèmia. Subratlla que a data 30 de novembre, s’havien canalitzat més de 1.800 crèdits tous per un valor de 134 milions d’euros i 350 carències de les quotes mensuals de préstecs i hipoteques fins a 122 milions. D’aquests 122 milions, un 20% són els atorgats en vigor de les lleis urgents, mentre que el 80% restant correspon a les sectorials que les entitats van oferir de manera complementària. Destaca igualment la concessió durant la crisi d’una nova pòlissa de crèdit al Govern de 50 milions d’euros i l’aportació directa de 430.000 euros als comptes de solidaritat per les despeses de la pandèmia.

LES ENTITATS CONCEDEIXEN 640 HIPOTEQUES EL 2020 PER VALOR DE 286 MILIONS

Els bancs van tancar el complex any 2020 amb un total de 640 hipoteques concedides, un 85% de les quals per a ús residencial, amb un valor total de 286 milions. La caiguda del 10% respecte al 2019, en un context de pandèmia, trenca una tendència de cinc anys de creixement, amb un acumulat del 34%. Precisament el 2019 es va assolir una punta de 711 hipoteques atorgades. La inversió creditícia durant el 2020 va assolir la xifra 6.000 milions d’euros. Les empreses van endur-se el gruix del pastís -un 49%- mentre que els particulars i l’administració pública van rebre el 33% i el 4% respectivament. La resta, un 14%, es va dedicar als anomenats crèdits llombards, concedits en banca privada per invertir en valors. Andorra Banking assenyala que si la xifra de crèdit no és superior “no és perquè la banca no tingui liquiditat suficient sinó perquè el mercat és molt petit en relació amb els recursos que gestionen”, afegit al fet que “la concessió de crèdits s’ha de fer sota una estricta anàlisi de riscos per assegurar-se que podran ser retornats”.