Els casos nous de violència de gènere cauen

El nombre de dones que han acudit durant els primers quatre mesos de l’any al servei d’atenció a les víctimes de violència de gènere ha disminuït en un 53,42% respecte a les que ho van fer al llarg del mateix període del 2020, 73. Així es desprèn de les dades facilitades per l’àrea de Polítiques d’Igualtat del ministeri d’Afers Socials, en les quals s’indica que el nombre de casos actius que gestionava el servei a finals del mes d’abril s’enfila fins als 168, mentre que el 2020 eren 129.

La cap de l’àrea, Mireia Porras, va manifestar que, tot i que les dades mostren una davallada de l’entrada de nous casos al servei, les intervencions iniciades durant l’any passat fan augmentar el nombre d’expedients oberts que se segueixen gestionant. “Durant el confinament, els casos van incrementar significativament respecte al 2019 a causa de la irrupció de la pandèmia i el confinament domiciliari, quan les dones es trobaven tancades amb els seus agressors”, va dir. En aquest sentit, va apuntar que la nova tornada a la nova normalitat postpandèmia “ha fet reduir els casos que ens arriben”, però va matisar que aquest fet no significa que la violència de gènere “s’hagi acabat, segueix existint”.

“No és una victòria, el confinament va ser un detonant perquè aquelles dones que es trobaven immerses en relacions que ja eren violentes poguessin visualitzar el maltractament, però això no vol dir que ara hi hagi menys violència”, va destacar. Porras va posar en relleu que per lluitar contra la violència envers les dones és necessària molta pedagogia i des del servei “tenim al cap reprendre les formacions a diferents col·lectius per sensibilitzar i conscienciar”.

PISOS SOCIALS

La cap de l’àrea va explicar que actualment tenen en servei quatre dels cinc immobles socials de què disposa el Govern ocupats per un nucli de vida o per una dona que ha patit violència de gènere. En cada habitatge hi poden viure fins a dues famílies, que suposa que ara per ara hi ha allotjades un total de vuit unitats familiars. Porras va apuntar que la voluntat del servei és que les dones que s’allotgen als pisos puguin adquirir una autonomia de les seves pròpies vides sense l’agressor. Porras va apuntar que, abans de fer el pas cap al pis, primer s’ubica les víctimes en un hotel o pensió de les que estan en conveni per tal de poder realitzar una primera avaluació emocional i del risc. “Quan es donen situacions amb el risc mitjà-alt, també es posa sobre la taula que es puguin quedar al seu domicili fent un canvi de pany”, va comentar la cap de servei. Aquesta situació es contempla per a casos en què l’agressor es pugui posar en contacte amb la víctima i aquesta li pugui donar la ubicació de l’habitatge.

Pel que fa a la durada de la valoració, Porras va indicar que “aquesta pot trigar aproximadament una setmana”. Un cop fet aquest pas, si s’estima convenient i sempre amb el consentiment de la dona, s’ofereix la possibilitat del trasllat en un dels pisos socials. Quant a la durada de les estades, el que el departament preveu és que aquestes siguin de sis mesos. No obstant això, hi ha la possibilitat que es puguin perllongar per espais temporals d’anàloga durada si la situació ho requereix. “La idea és que la família que hi entra pugui sortir-ne amb les millors condicions”, va indicar Porras, que va afegir que “l’estada en el pis social ha de servir perquè puguin aconseguir una certa estabilitat”. A la pràctica aquesta situació vol dir que la dona pugui tenir una feina estable, que permeti aquesta aportació econòmica bàsica per a la família. Finalment va exposar que encara que les durades de les estades són de sis mesos allargables, estadísticament les persones que hi entraven no arribaven a esgotar els tempos, i les sortides dels habitatges socials es produïen entre els quatre i els sis mesos.