Sala magna, freda i limitada

Per la porta del darrere van entrar processats, advocats i periodistes a la nova seu de la Justícia per començar, de nou, la vista oral del judici de la causa primera de BPA. Amb l’enigma de si hi hauria una nova suspensió de la vista, el grup esperava quinze minuts abans de l’hora que havia estat convocat, les nou del matí, l’obertura de la porta. Que per una banda és la del darrere i per l’altra té un accés directe a la sala magna de la seu de la Justícia, preparada des de fa dies per a l’ocasió. Si molt no canvien les coses, la refrigeració de la sala comportarà que s’hagi d’anar al judici com a mínim amb dos outfits diferents. El d’estiu, per suportar les altes temperatures i el sol de justícia, si més no fins a primera hora de la tarda, del carrer, i el d’hivern, per aguantar les gèlides temperatures provocades per l’aire condicionat de la sala.

Un espai que, com a la resta de locals públics, està obligat a complir una sèrie de mesures per evitar brots de coronavirus. Tots amb mascareta –el tribunal permet que se la tregui el processat que declara quan està parlant i també el fiscal quan intervé– i guardant una distància de seguretat d’un metre i mig entre persona i persona. La sala, entre acusats, advocats, fiscal, magistrats, públic i periodistes, no podrà superar les vuitanta persones. “Així ho exigeix el ministeri de Salut”, va recordar el president del tribunal, Enric Anglada, abans de començar la vista oral.

Està tot tan reglat que als 24 processats se’ls ha demanat que s’asseguin sempre en el mateix lloc a la zona reservada per a ells durant la vuitantena llarga de sessions previstes al llarg dels propers mesos. També hauran d’ocupar els mateixos llocs els advocats defensors. I en realitat, no seran 24 els processats asseguts a la seva zona. Un d’ells, Isabel Camino Sarmiento, seguirà el judici des de l’espai reservat als advocats ja que ha decidit defensar-se a ella mateixa.

La jornada inicial del judici va ser d’adaptació. Es va demanar als presents, sobretot als advocats i acusats, que de tenir necessitat de marxar de la sala en algun moment ho comuniquessin al tribunal. Les aturades que hi va haver ahir, tres en concret, van servir per a molts per anar a uns lavabos que encara mantenen aquella sensació d’acabats d’estrenar. En una seu de la Justícia que, recordem, es va inaugurar el setembre de l’any passat.

El primer dia també va servir per constatar que processat que declari i fiscal no poden tenir el micro obert al mateix temps i perquè quedés clar que a Alfons Alberca no se l’entén amb la mascareta posada. També vam conèixer, amb estupefacció per a alguns, que al potser advocat més mediàtic del Principat ara no li agrada sortir a les fotografies i a les imatges de televisió. En les poques imatges que van poder captar els professionals abans de començar la vista oral.

El d’ahir també va amenaçar de ser un nou dia de la marmota, amb la petició d’un dels advocats, Salvador Capdevila, d’ajornar de nou el judici. I Got You, Babe, de Sonny & Cher, la cançó amb què es despertava Phil Connors a la pel·lícula que protagonitzava Bill Murray, va ressonar en algun cap. Finalment, va sonar Hallelujah de Leonard Cohen ja que, 1.246 dies després, va començar la vista del cas Gao Ping.

MIQUEL ARRENCA AMB LA FEINA FETA

La primera pregunta que el fiscal general, Alfons Alberca, va fer a Joan Pau Miquel va ser per saber quina era la seva situació familiar i laboral. Respecte a la segona qüestió, l’ex-conseller delegat de BPA va respondre que, sense feina des del 2015, s’havia centrat en el treball de la seva defensa. I no era un brindis al sol la resposta de Miquel, qui durant les tres hores en què va estar declarant es va mostrar molt segur del que explicava i amb molts detalls.