Traces d'activitat humana

La Jana embolcalla amb tires de guix humit un dels fogars del jaciment. Es tracta d’una tècnica per conservar els estrats. Un cop assecat, es podrà retirar amb cura per dur-lo al laboratori on, a partir de l’anàlisi del carboni-14, es podrà identificar a quina temperatura va cremar la roca i, per tant, es podrà determinar quin tipus d’activitat s’hi va dur a terme milers d’anys enrere. “Potser van fer foc per cuinar. Potser per fer ceràmica...”, va comentar l’arqueòloga de ReGiraRocs, SLU, que ha estat treballant al jaciment juntament amb Gerard Remolins, director de l’empresa, durant les últimes tres setmanes. Ara, les les llistes d’espera d’estiu del CSIC marcaran l’entrada de les troballes als laboratoris, on es podrà iniciar l’aproximació cronològica. De moment, però, hi ha una cosa clara: les mostres trobades al subsol de la Balma del Lluncí evidencien que hi ha hagut ocupació humana al llarg de la història.

Jaciment de difícil accés

Cinc fogars, restes òssies, dos forats circulars i escasses restes de ceràmica són les troballes que s’han descobert des del 25 de maig al sondeig de nou metres quadrats de terreny. I la intervenció, asseguren, no ha estat fàcil. “No hem arribat a assolir el nivell basal de l’abric perquè ens vam trobar roques que han caigut de visera que ens impedeixen continuar aprofundint. Per fer-ho, hauríem d’ampliar l’àrea de sondeig i continuar”, va explicar Remolins. De fet, el jaciment arqueològic es troba en un abric rocós de 24 metres d’amplada i, al llarg dels segles, les roques han anat caient i sedimentant. Per aquest motiu, i amb la mirada posada en un futur proper, no es descarta l’opció d’ampliar la superfície d’intervenció. “El dia que s’obri s’hauria de fer una intervenció amb una superfície, com a mínim, quatre vegades més gran que l’actual que permeti abraçar una àrea més àmplia per veure com evolucionen aquests nivells”, va dir Xavier Llovera, director del departament de Patrimoni Cultural. Així doncs, un cop feta l’anàlisi científica s’analitzarà si és necessària una nova campaya d’excavació. Mentrestant, es tornarà a tapar per protegir les troballes fetes i evitar que hi hagi noves sedimentacions.

Diumenge passat es va dur a terme l’última documentació, registre fotogràfic i valoració final de la intervenció que, de fet, ja es va iniciar l’any 1966 amb una primera acció per part de l’historiador i polític Pere Canturri. En aquells moments va localitzar-hi, durant un sondeig arqueològic, restes de ceràmiques de manufactura prehistòrica que va atribuir al neolític. Ara, la represa del projecte s’ha accionat de nou gràcies a la col·laboració publicoprivada entre el ministeri de Cultura, la societat promotora de la urbanització Els Arbres de Tardor, SLU, i l’empresa arqueològica Regirarocs. De fet, la Balma del Lluncí es troba al límit de ponent de la urbanització projectada de la Cabeca, sota l’espadat rocós del Roc de l’Oral al poble de Vila, a la parròquia d’Encamp. El sentit d’aquesta col·laboració, doncs, es va plantejar amb voluntat de de protegir el jaciment arqueològic de la balma, bé d’interès cultural, per poder-lo transmetre a les generacions futures, tal com preveu l’actual Llei del patrimoni cultural.

Pel que fa a les seves característiques, la Balma de la Margineda, juntament amb la del Lluncí, és actualment una de les més importants quant a troballes del Principat, ja que també evidencia ocupació humana. Durant les llargues projeccions que s’han fet al llarg dels anys s’hi han descobert vestigis del paleolític.