Sabia “en temps real” com funcionava BPA
Miquel diu que l’INAF coneixia amb detall què feia el banc i que el risc no estava descontrolat
“El regulador [l’INAF] coneixia amb detall, en primera persona i en temps real, com funcionava BPA.” Amb aquesta frase pronunciada ahir per Joan Pau Miquel a la recta final de la segona jornada del judici pel cas Gao Ping es poden resumir les cinc hores llargues de declaració de l’ex-conseller delegat de l’entitat. Com ja va passar dilluns, la declaració de Miquel va girar entorn als comunicats tècnics que emetia l’INAF, conjuntament amb els controls interns i els informes complementaris que les auditories externes efectuaven al banc i que l’entitat remetia al regulador. Uns informes que, segons Miquel, demostren que l’entitat “no estava descontrolada”. I no ho estava perquè es coneixia el benefici i el risc de treballar en una realitat complexa com era la de poder fer-ho amb diners procedents del delicte fiscal. “Hi havia riscos, que s’havien de treballar i mitigar”, va afirmar.
L’ex-conseller delegat va seguir insistint en el fet que BPA era una entitat complidora amb la normativa que hi havia en vigor a Andorra en cada moment. “No em pregunti per què un Mercedes dels anys setanta no tenia airbag ni frens ABS”, va assenyalar. Miquel va defensar que els sistemes de control del blanqueig de l’entitat van ser fins i tot més durs dels que s’exigien al Principat. L’ex-alt directiu es referia als anys en què l’entitat estava treballant per adquirir Banco Madrid. “El 2009 vam ser la primera entitat andorrana a tenir una llicència de la CNMV espanyola i el 2011 vam rebre l’autorització del Banc d’Espanya que estava condicionada que les nostres mesures de control s’adaptessin als estàndards espanyols”, va dir.
Ho va explicar durant els únics moments de tensió que, de moment, hi ha hagut al judici entre Miquel i el fiscal general. Alberca va insinuar que es podrien haver enviat informes que tenien una finalitat i unes conclusions. “Les traslladaven íntegrament?, les desdibuixaven?, transformaven la realitat?”, va preguntar. La resposta va ser un contundent “no”, per tot seguit afegir que “si em pregunta si hem enganyat el Banc d’Espanya per la llicència de Banco Madrid, la resposta és no”.
Insistint en el fet que el control del blanqueig era més exigent a BPA del que estava regulat, Miquel va afegir que un any abans de la nota de la FinCEN “totes les nostres decisions estaven dirigides a complir els estàndards espanyols perquè el 2014 Banco Madrid anava en camí, si no ho era ja, de ser més gran que BPA”. Va indicar que el 2013 l’entitat va deixar d’operar amb clients que feien frau fiscal al seu país, amb l’objectiu de complir els estàndards espanyols.
Ahir, per primer cop des de la represa del judici, es van poder escoltar una sèrie de converses telefòniques del 2013 entre alts directius de l’entitat i els responsables de realitzar les auditories externes. La primera, entre l’ex-directiu Santiago de Rosselló i el responsable d’auditories externes de KPGM, Francesc Gibert, on parlen sobre el cas Petrov i d’altres de corrupció i blanqueig de diners. Cal recordar que De Rosselló va anar a judici acusat per la fiscalia espanyola de ser cooperador d’un delicte de blanqueig de capitals relacionat amb l’empresari rus i que va ser absolt.
PROTAGONISTES DE LA JORNADA
-Cinc hores més de declaració en solitari
Joan Pau Miquel. L’ex-conseller delegat de BPA continua sent l’únic processat que ha declarat. Ahir, cinc hores.
-Canvia de tarannà amb un dels advocats
Enric Anglada. El president del tribunal té un tracte més fluït amb un advocat que se les va tenir amb Josep Maria Pijuan.
-Un auditor planer amb els seus ocupadors
Francesc Gibert. Al soci director de kpgm responsable de vàries auditories de BPA se’l va sentir ahir en escoltes de telèfon.
-Primeres escoltes telefòniques a la sala
Santiago de Rosselló. L’exdirectiu de BPA va ser el primer a qui s’ha pogut escoltar en una conversa telefònica del sumari.
-Primera picabaralla amb Joan Pau Miquel
Alfons Alberca. El fiscal general va tenir la primera picabaralla amb Miquel des de l’inici del judici. No va anar a més.