Crear una empresa costa ara 98 dies quan el 2019 eren 240
Gallardo destaca que la reducció s’ha aconseguit sense digitalitzar els tràmits que cal fer
Crear una empresa és el doble de ràpid ara que el 2019. Després de l’auditoria que va realitzar el ministeri d’Economia, en què es va concloure que els tràmits per crear un negoci s’allargaven fins als 240 dies, el ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, va anunciar ahir durant la compareixença a petició pròpia davant la comissió d’Economia al Consell General que després d’aplicar les recomanacions fetes per la consultora s’havien aconseguit escurçar els terminis fins als 122 dies al tancament del 2020.
Aquestes dades, però, eren les que el ministeri tenia fins a 31 de desembre, però Gallardo les va actualitzar i va destacar que “actualment podem dir que els tràmits s’estan fent en 98 dies”. El ministre va posar en relleu “la feina que s’ha dut a terme des del ministeri durant tot aquest any”, ja que va recordar que l’auditoria es va acabar el març del 2020 i l’aplicació dels canvis s’ha realitzat durant el darrer any, en què hi ha hagut la pandèmia mundial de la Covid-19.
El ministre va presentar una comparativa amb altres països que actualment situaria Andorra al nivell dels Estats Units. Unes dades que no van convèncer el líder del PS, Pere López, que li va etzibar que “hi ha organismes internacionals per fer aquestes comparatives, ens ha presentat unes dades estadístiques casolanes”. Gallardo va replicar que “quan presentem dades que no ens deixen bé són bones, però quan milloren el que tenim parla d’estadística casolana. No és de rebut perquè s’ha utilitzat el mateix procediment”.
Un altre dels trets importants que es constaten en aquesta reducció de terminis és que “s’han fet sense aplicar, encara, cap procés de digitalització, només optimitzant els existents”, va afirmar el titular de Presidència. En aquesta línia, Gallardo va anunciar que a partir de dilluns ja hi haurà dos tràmits que es podran realitzar de manera telemàtica. Concretament seran la reserva de denominació social i el formulari d’inversió estrangera. Aquests canvis podrien alleujar, en el millor dels casos, un mes més els tràmits, ja que segons va explicar el ministre s’estima que el formulari d’inversió estrangera trigaria prop d’una vintena de dies, i la reserva de la denominació social pot allargar-se unes 13 jornades. “Aquest només és el primer pas dels processos que anirem digitalitzant i que s’aniran presentant de manera esglaonada”, va expressar el titular d’Economia. En aquest sentit, va recordar que el Govern va adquirir el compromís de digitalitzar tots els tràmits el 2022.
Gallardo va fer una crida als particulars a apostar per la digitalització, i va indicar que “és important que les persones i les empreses facin el pas, perquè no serveix per a res tenir una administració digitalitzada si després no es fa servir”.
CANVI DE PARADIGMA
Aplicar un nou sistema per a la concessió de les obertures de negoci està sobre la taula. “Crec que tenim l’administració prou madura per tal d’afrontar el canvi i passar a les comprovacions a posteriori”, va dir el ministre. A la pràctica, quan es consolidi el canvi el Govern farà les comprovacions posteriorment i no com ara que és un procés acumulatiu.
GOVERN INSISTEIX QUE L'HELIPORT L'HA DE CONSTRUIR UN PRIVAT
El Govern manté la idea inicial que la construcció de l’heliport nacional sigui a càrrec d’un privat. Així ho va indicar ahir el ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo. “L’actual marc legislatiu ens ofereix escletxes per tal que es pugui tirar endavant amb una concessió per a la construcció”, va manifestar. Gallardo va comentar que hi havia un informe jurídic en possessió del Govern que emparava aquesta situació, i que el que hi havia ara sobre la taula era “fer un heliport privat i atorgar-li el concepte d’interès nacional”. No obstant això, el titular d’Economia va obrir la porta a canviar l’actual marc legal per encabir la fórmula que més li interessa a l’executiu. “Si tal com estan ara les lleis no es pot fer, jo soc partidari de fer un canvi legislatiu que permeti que la construcció de l’heliport nacional pugui ser càrrec d’un privat”. En darrera instància, i si fos impossible encabir-ho en l’actual marc normatiu i no fos viable el canvi legislatiu, Gallardo va afirmar que “la inversió, que pot ser d’uns quatre milions, l’afrontaríem directament des de l’executiu”. Quant a l’impacte ambiental, el ministre va comentar que “la ubicació que s’ha escollit és la que menys en té”, i va afegir que “en tot moment hem estat treballant amb el ministeri de Medi Ambient”, tot i que va recordar que “els informes d’impacte ambiental no s’emeten a priori, sinó una vegada estigui el projecte presentat”. D’altra banda, Gallardo va descartar que el Govern demanés un informe a l’OACI, ja que “tenim l’aval de l’Autoritat Aeronàutica i, a més, aquest pas endarreriria diversos mesos la construcció. Només ho faríem si s’haguessin produït reticències amb la ubicació i no és el cas”. Finalment, el ministre va explicar que s’havien fet informes d’impacte acústic que eren favorables a la ubicació i va posar en relleu que “es poden fer fins a sis maniobres diferents per arribar-hi”.