El cartutx de les eleccions

Enquesta del CRES. Crisi al PS. Liberals obligats a anar en coalició amb DA per no acabar sent irrellevants. Actuació de terceravia encara més erràtica i desganada que el primer dia. Les continuades exigències de Ciutadans Compromesos. Fa un any i mig ni Xavier Espot ni cap dels militants de DA s’hauria pogut imaginar un panorama polític que els anés tant de cara. La pandèmia hi ha tingut molt a veure. Per dos motius: perquè la gestió de la crisi sanitària i econòmica ha tingut l’aprovació majoritària dels ciutadans i perquè ha permès dissimular el full de ruta, “dubitatiu i poc clar”, del Govern de coalició, segons destacats membres del partit allunyats de la primera línia. La conjuntura és tan favorable que ha posat sobre la taula de DA la possibilitat de plantejar-se l’avançament electoral. No de manera immediata, sinó a final de la pròxima temporada d’hivern, que es preveu d’èxit. Dissoldre el Consell General a principi del 2022 i convocar les eleccions la segona quinzena de març. Un any abans del final previst de la legislatura. Aquesta possibilitat, però, és a hores d’ara una entelèquia perquè el cap de Govern s’hi oposa frontalment. Tot i el parer d’alguns dels polítics de l’òrbita Demòcrata consultats –cònsols, exministres, consellers i exconsellers–, que sí que coincideixen que la victòria seria tan folgada que els permetria recuperar la majoria absoluta gairebé amb tota seguretat. La qual cosa, tot i que no pot evitar ser paradoxal, seria una de les variables que frenarien al cap de Govern a donar el pas.

Protegir els liberals

Xavier Espot se sent molt confortable amb el Govern de coalició que lidera, sobretot amb Liberals, tant per la lleialtat que li professen com perquè no li qüestionen mai res del que fan els ministres de DA, tal com ell mateix ha reconegut cada vegada que li ho demanen. També perquè la composició heterogènia de l’executiu li ha permès relegar el grup parlamentari demòcrata a un segon pla, allunyat dels òrgans de decisió, i evitar crítiques –que encaixa molt malament–, ja que només consellers de DA, alguns, segons fonts del partit, s’atreveixen a portar-li la contrària.

Un avançament electoral deixaria els socis de Govern molt debilitats per uns resultat més que dolents i Espot no els vol humiliar. La voluntat del cap es repetir la coalició la legislatura vinent, si torna a guanyar, i els liberals necessiten presentar-se en llistes conjuntes amb DA. Però mentre un sector del partit demòcrata –el més fidel a Espot– vol llistes paritàries sobretot a les territorials, un altre sector s’hi oposa taxativament. Ordino, Canillo i Encamp ni tan sols estan disposats a negociar res més enllà del primer suplent, segons ha pogut saber el Diari. Aquest és un altre dels motius per no voler avançar els comicis; necessita temps per intentar convèncer-los.

Impuls de legitimitat

Es podria mal interpretar, només obeiria a qüestions tàctiques, no s’entendria i les eleccions només es poden avançar si es produeix un fet extraordinari, són els arguments que esgrimeixen els contraris a moure les dates, segons les mateixes fonts. Arguments coincidents amb els del PS, però per motius diferents (la crisi en què està sumit el partit no es pot resoldre en tan poc temps).

El polítics de DA consultats que són favorables a donar el pas se situen a l’extrem oposat. La sortida de la crisi econòmica generada per la pandèmia sí que és una situació extraordinària, que demana un Govern fort i altament cohesionat. La reconstrucció no s’ha de veure alterada, afegeixen, en ple procés d’aquí a un any i mig per l’agenda electoral. Avançar els comicis permetria introduir les modificacions pertinents al programa electoral per adaptar-lo a la nova realitat postpandèmica i una victòria contundent suposaria un impuls de legitimitat per al nou executiu “monocolor” (amb liberals o no integrats sota els paraigua DA i sense dependre de la Massana).

Un últim element per avançar les eleccions: separar-les de les comunals, que des del 2011 se celebren el mateix any, en què pràcticament no es fa res més que campanya. Per un alt càrrec institucional demòcrata no cal fer-hi tantes voltes, les guanyaran tant si s’avancen com si no.

LA RELACIÓ AMB ELS CONSELLERS DE DA; AMB QUI?

Els consellers generals de DA i el Govern tenen una relació pràcticament inexistent; un escenari que no s’havia produït fins ara. Cada quinze dies, dilluns al matí, Xavier Espot, Eric Jover i Jordi Gallardo, per part del Govern, i Carles Enseñat, Ferran Costa i Carles Naudi, presidents dels grup de la majoria, en presència de la síndica, Roser Suñé, es reuneixen a la seu parlamentària per prendre les decisions que marcaran les línies mestres del calendari polític de l’executiu i el legislatiu. Ho decideixen tot, segons fonts del Consell. Una situació que incomoda força determinats consellers de DA (a Liberals i a CC els està bé) perquè ni se’ls consulta ni se’ls escolta.