Rebuig unànime al vet als tatuatges al Consell

La totalitat de grups parlamentaris, excepte Ciutadans Compromesos (CC), van mostrar ahir el rebuig a la proposta de Carles Naudi per al codi de conducta que està treballant el Consell, en què es veten els tatuatges i les dilatacions visibles i s’imposa el vestit, la jaqueta i la corbata. Encara que en un comunicat CC va intentar ahir endolcir la proposta afirmant que tots els consellers han de vestir igual “per evitar fer diferències”, i que el respecte a la institució del Consell General passa pel fet “de no dur tatuatges visibles quan continguin expressions o imatges obscenes, que incitin qualsevol tipus de discriminació, o amb un contingut contrari als principis, els valors i les atribucions del càrrec”. Segons CC, no hi ha oposició als tatuatges, però sí, per exemple, “a lluir una esvàstica o un missatge xenòfob o racista”.

Tot i així, la proposta que està en mans dels grups especifica que no es poden dur tatuatges o dilatacions en zones visibles, i tampoc “accessoris o vestimenta que impliqui la pertinença a una religió concreta”.

Tant l’oposició socialdemòcrata con els seus socis parlamentaris es van oposar ahir a aquestes exigències, compartint la mateixa argumentació, l’exercici de la política no té res a veure amb la vestimenta o els tatuatges, és el poble qui vota els representants i alguns dels punts de la proposta podrien xocar amb la Constitució. Terceravia no va fer decla­racions.

TEMA LEGAL

Des de DA, Carles Enseñat va apel·lar a la llibertat individual i va defensar que fer política no està en disputa amb els gustos, ni corbates o arracades. Fins a l’extrem que legalment no es podria evitar que un polític exhibís un símbol nazi “perquè no està prohibit per cap llei, com sí que passa a Alemanya, encara que ens repulsi aquesta simbologia”. El president dels demòcrates entén que l’assistència al Consell General comporta vestir amb correcció, “però no és pot limitar la llibertat de qui vulgui vestir amb texans o no dur corbata”. Per exemple, a la sessió tradicional de Sant Tomàs les dones vesteixen de negre i blanc, “encara que no està escrit en lloc i la dècada del 1990 un conseller venia amb texans”, va rememorar Enseñat.

La síndica general, Roser Suñé, ja va indicar a Naudi que la proposta quedaria encallada, tot i donar suport a vestir de gala per Sant Tomàs i la Constitució, en la resta de sessions va defensar que es tracta d’una decisió personal que no es pot limitar.

Per Enseñat, només es podrien posar limitacions i prohibicions per la via judicial.

Des de les files liberals, Ferran Costa va sostenir que no es pot anar en contra dels “principis fonamentals i llibertats individuals, i com a liberals no estem d’acord en cap intromissió ni a restringir les llibertats dels consellers, que són elegits pels ciutadans en funció de les seves capacitats”.

Per part de l’oposició, Judith Salazar es va mostrar partidària d’evitar símbols que poden ferir sensibilitats, i això sí que es podria regular en un codi de conducta. Salazar té un tatuatge, com alguns altres consellers o conselleres. “Es tracta d’una qüestió d’estètica que no impedeix fer política igual de bé que el senyor que porta corbata”, i va donar per fet que a ningú se li passarà pel cap anar a una sessió parlamentària “amb un escot molt pronunciat o amb bermudes”. “Si s’ha de dur corbata, també el cabell ha de ser curt, és una línia molt fina”, va qüestionar la consellera del PS.

Salazar va titllar de “fora de lloc” que es vulguin dones amb vestit. “La roba no ha de ser un estereotip de gènere i som lliures d’anar amb faldilles o pantalons”, va rematar la política de l’oposició, per a qui es tracta d’un debat “una mica frívol perquè hi ha afers molt més importants”.

ELS ARGUMENTS DEL CODI DE CONDUCTA

Ciutadans Compromesos va defensar una proposta dirigida a protegir el respecte a la institució, història i tradicions del Consell General. Entre elles, que tots els consellers han de vestir igual per evitar fer diferències. “Entenem com a respecte el fet de no dur tatuatges visibles, quan continguin expressions o imatges obscenes, que incitin a qualsevol tipus de discriminació o amb un contingut contrari als principis, els valors i les atribucions del càrrec.” També és símbol de respecte complir amb l’ús de la vestimenta tradicional i el tricorni.