Un 40% de les dones afirmen patir depressió arran de la Covid

Quatre de cada deu dones es troben en situació de potencial depressió. Aquesta és la fotografia que constata l’Observatori del CRES del primer semestre d’enguany, que ha elaborat un estudi en què interpel·la la ciutadania per la seva salut mental a conseqüència de la Covid-19. Mitjançant el test de Goldberg, que mesura el grau d’afectació de trastorns mentals, un 39% de les dones van respondre favorablement a dos o més dels ítems relacionats amb símptomes depressius experimentats en els quinze dies anteriors a la realització de l’enquesta, suficients per considerar que hi ha indicis raonables per pensar que l’individu pateix la malaltia.

El director del CRES, Joan Micó, va comparèixer ahir en roda de premsa per donar a conèixer unes dades que refermen que la salut mental també ha d’ocupar el centre de l’agenda política. En el cas dels homes aquest efecte depressiu és notablement inferior, ja que es situa en el 17% dels enquestats, però la mitjana derivada d’aquests dos percentatges conclou que un 28% de la ciutadania es troba immersa en un estat de depressió. Tot i la validesa d’aquest instrument provat en l’àmbit mundial, Micó va puntualitzar que l’estudi “no és una diagnosi clínica”, sinó que “mesura casos probables” que requeririen una atenció mèdica per ser avaluats i tractats.

De la mateixa manera, el patró de prevalença femení es torna a repetir amb relació a l’ansietat, ja que un 31% de les dones manifesten patir aquest trastorn. Per contra, els homes se situen en un percentatge de l’11%, fet que dona com a resultat global una mitjana del 21,2% de la ciutadania que es troba en una situació d’ansietat. L’estudi, encarregat a demanda de l’assessor en salut mental del ministeri de Salut, Pere Bonet, demostra que els acomiadaments, els ERTO i la precarietat han generat “inseguretat laboral”, raó per la qual Micó declara que existeix “una relació directa entre els problemes de salut mental i la mala situació econòmica”. Per tot plegat, de l’Observatori del CRES, realitzat entre el 9 i el 17 d’abril amb una mostra de 742 persones, es desprèn que la Covid-19 ha tingut un notable impacte en els resultats de l’enquesta malgrat que les xifres actuals no es puguin comparar amb anys anteriors per no disposar de dades.

Els perfils

Més en profunditat, el director del CRES va apuntar que també s’aprecien diferències per franges d’edat. Particularment es va referir als joves, als quals la gestió emocional de la Covid-19 els ha passat més factura “en tenir més vida social i passar-se més temps al carrer”. “Treballem amb la hipòtesi que les persones grans tenen més capacitat de resiliència”, va subratllar.

En el bloc de preguntes relacionades amb la depressió, gairebé un 29% dels enquestats diuen que s’han sentit amb poca energia, un 16% que ha perdut l’interès per les coses, un 7% que ha perdut l’interès en si mateix i un 10% que s’ha sentit sense esperança. Els perfils que s’adiuen amb aquest tipus de respostes corresponen preferentment a les dones, ubicades a les franges d’edat entre els 18 i els 24 anys i els 35 i els 44 anys. A més, amb relació a altres ítems de l’enquesta, s’observa una correlació amb aquelles persones que han passat de forma simptomàtica la Covid-19. Quant a l’àmbit laboral, destaca aquelles persones que tenien una estabilitat a la feina abans de la pandèmia i que han patit una modificació en les seves condicions o bé han patit un ERTO o un acomiadament, així com també les que han vist reduïts els dies de vacances.

Pel que fa al conjunt de preguntes relacionades amb l’ansietat, gairebé un 27% dels enquestats diuen que s’han sentit molt excitats, nerviosos o en tensió, un 43% diuen que han estat preocupats per alguna cosa, prop d’un 19% asseguren que s’han sentit molt irritables i un 22% han experimentat dificultats per relaxar-se. Els prototips de persona que responen a aquest perfil són també eminentment dones, d’entre 25 i 54 anys, i de nacionalitat portuguesa o altres nacionalitats. Així mateix, respecte al grau d’estudis, ressalten les que tenen estudis primaris no acabats, estudis primaris o secundaris bàsics i les que estan de baixa o sense feina.

NOMÉS UN 7% HA ESTAT ATÈS PER UN PROFESSIONAL

Paral·lelament, l’Observatori del CRES també evidencia que només un 7% de les persones enquestades ha acudit al psicòleg o al psiquiatre per tractar problemes relacionats amb la salut mental. Hi ha més dones que homes que han estat en tractament psicològic (un 10% i un 4%, respectivament) i també ho diuen en major proporció els joves de 18 a 24 anys (15%), les persones que estan de baixa i els estudiants. No obstant això, preguntades el 93% de les persones que van respondre que no han acudit a cap especialista mèdic, un 5,1% reconeix que ho necessita actualment i un 9% admet que ho podria haver necessitat durant el darrer any. Els principals motius, en el cas d’ambdós grups de respostes, són l’ansietat o angoixa i per rebre ajuda per la situació viscuda durant la pandèmia.