Diversand reclama posar fi al “buit legal” dels trans

La presidenta de Diversand, Rocío Soler, va reclamar ahir acabar amb el “buit legal” que pateixen les persones transgènere al país pel fet de no poder efectuar el canvi de gènere i de nom al Registre Civil. “Anar amb una documentació que porta un nom i una foto que no correspon a la realitat vulnera la intimitat de la persona, que ha d’anar explicant a tot arreu que la documentació no correspon i això t’exposa a situacions de violència i incòmodes”, va denunciar. Per aquest motiu, Soler va mostrar-se esperançada perquè el nou Codi de família posi fi “a la vulneració de drets i empari legalment el col·lectiu trans. “Si hi ha una sensibilitat per part de la societat creiem que al final els polítics hi respondran perquè és un tema que s’ha de prendre seriosament”, va subratllar.

Amb tot, no amaga que “encara queda molta feina per fer” respecte al reconeixement de drets del col·lectiu LGTBI, sovint a remolc d’altres països a l’hora d’assolir legislacions més progressistes. “Aquestes realitats hi són a tot arreu. Potser aquí no són tan visibles, però precisament per aquesta invisibilitat costa molt sortir i fer el pas endavant. Però al final estem parlant de drets humans i han d’acabar arribant aquí també”, va destacar. Ara per ara, però, un dels objectius prioritaris per a Diversand és intensificar els esforços en l’educació en diversitat per prevenir situacions de bullying o assetjament.

PRIMER PAS DE VIANANTS LGTBI

L’inici de les activitats programades en el marc del Dia internacional de l’orgull LGTBI, que se celebrarà dilluns vinent, va tenir ahir com a plat estrella la inauguració del primer pas de vianants amb els colors de la bandera del col·lectiu. “Per nosaltres és un dia històric perquè és un símbol de visibilitat i de suport des de les institucions públiques”, va valorar. El pas de vianants es troba ubicat a l’avinguda Meritxell amb el carrer Doctor Molines i l’elecció d’aquesta ubicació ha satisfet les expectatives de Diversand, ja que a banda de comptar amb les sis pastilles és “visible, molt cèntric i comercial”.

“Nosaltres vam fer la petició al servei de Circulació i l’acollida ha estat molt bona. Però bé, és que realment no és res de l’altre món, un pas de vianants amb els colors de la bandera LGTBI ja existeix a moltes poblacions i a moltes ciutats europees de tot el món. Algun dia havia d’arribar i ho celebrem, però hauria de ser ja fa temps”, va exclamar. En aquest sentit, va augurar que aquesta iniciativa “és la primera de moltes” que donin més visibilitat a la comunitat.

Diumenge vinent llegiran un manifest a la plaça Coprínceps d’Escaldes-Engordany, mentre que dilluns, pel Dia internacional de l’orgull LGTBI, tenen programada una sessió de formació a polítics del Consell General i càrrecs públics del Govern en matèria d’identitat de gènere, que tindrà lloc al centre cultural la Llacuna. Com a colofó de les jornades, divendres 2 de juliol s’organitzarà un sopar pride a la pizzeria Primavera, que comptarà amb la presència de Michelle Relayze, Miss transsexual.

LA MAJORIA DE LA UE FA FRONT COMÚ CONTRA LA LLEI HOMÒFOBA D'HONGRIA

La majoria de caps d’Estat i de Govern de la Unió Europea van fer ahir un front comú contra la polèmica llei de l’hongarès Viktor Orbán, que prohibeix parlar d’homosexualitat als col·legis i als mitjans de comunicació, en la primera jornada de la Cimera europea en la qual el primer ministre neerlandès, Mark Rutte, va ser el més categòric: “Hongria ja no té cabuda a la UE”, va dir. Amb una contundent intervenció, Rutte va dir que Hongria “ha de derogar” la seva controvertida llei i respectar els drets humans fonamentals consagrats en l’article 2 del Tractat de la UE, “que no són negociables, o ha de marxar”. Una eventual expulsió d’Hongria de la UE “només es pot fer pas a pas”, va admetre el neerlandès, per a qui la llei hongaresa “contradiu seriosament els valors que defensa Europa”, per la qual cosa si la UE no actua es convertirà en un mer bloc comercial, va dir. Rutte és un dels 17 líders europeus signants d’una carta de rebuig a la controvertida llei publicada unes hores abans de l’arrencada de l’última Cimera europea sota la presidència semestral de Portugal en el Consell Europeu.