Escaldes està obligada a instaurar el cens genètic dels gossos

Als veïns d’Escaldes-Engordany el sortirà més car tenir gossos que als de la resta de parròquies. La satisfacció dels propietaris de mascotes perquè la corporació que gestiona Rosa Gili s’ha desmarcat de la resta pel que fa al cens caní d’ADN s’ha girat en contra, ja que un reglament que deriva de la Llei de tinença i de protecció d’animals recull la demanda dels comuns per poder fer anàlisis genètiques.

Això representa, segons expliquen els veterinaris, que els propietaris de gossos d’Escaldes també estan obligats a fer el genotipatge, però com que el comú escaldenc ha rebutjat aquesta fórmula perquè no hi creu, l’anàlisi genètica el primer any no la pagarà la corporació com fan els altres comuns, sinó que ho faran els mateixos propietaris. Els veterinaris van demanar a Agricultura que assumís la despesa a Escaldes el primer any per evitar discriminacions pel lloc de residència, però el ministeri s’hi va negar.

TAMBÉ MICROXIP

Això suposa una clara discriminació que segurament ha passat desapercebuda, ja que molts propietaris de gossos de la parròquia central havien expressat la seva gran satisfacció per no quedar englogats amb la mesura que han adoptat els altres sis comuns. En definitiva, que tots els gossos que hi ha a Andorra han de dur el microxip i també tenir el genotipatge. Els comuns s’han compromès a pagar el processament de la mostra el primer any, i després anirà a càrrec dels propietaris. El processament de la mostra és el que està subvencionat durant un any natural. Els sis comuns ho paguen a la UTE Pasteur-VetGenomics. Fonts dels centres de veterinària admeten que hi ha recels perquè no es pot evitar que en els propers anys el preu de 28 euros s’incrementi i pugui assimilar-se al d’Espanya, on l’estudi de l’ADN en costa 45. Els veterinaris no podran fer l’extracció de sang –a càrrec del propietari– sense verificar que ja s’ha pagat el processament a laboratori. Les mateixes fonts van assenyalar que ningú recordava l’existència del reglament, que va ser aprovat per Agricultura el febrer del 2019, un mes abans de la celebració de les eleccions generals i a petició dels mateixos comuns. Els professionals veuen la decissió de la ministra com una concessió a les corporacions a les portes d’una contesa electoral, i és precisament aquest reglament el que empara la possibilitat d’instaurar aquesta polèmica mesura d’elaborar un cens de l’ADN caní. Els comuns no tenen competència per fer aquest cens, i el reglament blinda les corporacions per evitar que es repeteixi una situació com a Espanya, on el Tribunal Constitucional dictamina contra els ajuntaments que l’han implantant perquè tampoc tenen les competències.

DOS CENTRES VAN CANVIAR D'OPINIÓ

Després de mesos de tibantors entre els veterinaris i els comuns, aquests darrers van arrencar el compromís dels primers per fer les extraccions de sang. Ho van aconseguir després de canviar les reunions amb el col·lectiu a fer-ho individualment amb cada centre. Segons ha pogut saber el Diari, finalment dos centres van canviar d’opinió i això obliga la resta a fer també l’extracció de sang per atendre els clients i evitar que vagin a la competència. El canvi d’estratègia dels comuns no ha agradat gens, ja que es desconeix com s’ha aconseguit el canvi d’opinió en un col·lectiu que havia fet pinya amb una sola veu.

REPORTATGE

Un control no reconegut El Consell de Ministres va aprovar el febrer del 2019, a proposta de la titular en funcions de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, el Reglament relatiu a la identificació, el registre, les normes zoosanitàries i el moviment no comercial dels animals de companyia. Gràcies a aquest text, la ministra d’Agricultura, Sílvia Calvó, dona un paraigua legal a les corporacions locals, que van seguir amb preocupació els problemes que tenien els municipis a Espanya que també van optar per aquest sistema, ja que el Constitucional del país veí sentenciaven en contra perquè els municipis no tenen les competències. Els veterinaris troben excessiu compaginar alhora dos models de control, el xip i el d’ADN, i recorden que el segon no està homologat en cap país i no serveix per viatjar amb les mascotes. El Reglament desenvolupa els principis d’obligació d’identificació i de registre establerts per llei i dona resposta a la iniciativa dels comuns de disposar d’un sistema d’identificació que faciliti l’acompliment de la seva competència en matèria d’higiene a la via pública, afegint-hi en el cas dels gossos la identificació de l’animal mitjançant els resultats d’anàlisi genètica. Aquesta anàlisi cal efectuar-la abans que l’animal tingui quatre mesos de vida, però s’ha previst un període transitori per als animals identificats d’acord amb la normativa vigent.