Fins a la jubilació

Joan Pau Miquel, l’exconseller delegat de BPA, farà avui, quan passin uns minuts d’un quart deu del matí, el mateix que ha estat fent des del 14 de juny. Un cop el president de la sala que jutja la causa primera de BPA, Enric Anglada, doni per començada la sessió, seurà a la cadira reservada per a la declaració dels processats, agafarà algun dels documents que descansen a la taula que té al davant i continuarà responent a la segona pregunta que el fiscal general li va fer fa dues setmanes dos minuts després de començat el judici. “Què feia a BPA i com funcionava l’entitat?”, li va preguntar el fiscal, i Miquel, que està demostrant haver-se preparat de manera excel·lent la seva defensa, seguirà avui, per vuitè dia, responent amb infinitat de detalls.

Les sessions duren de mitjana unes sis hores diàries amb un parell d’aturades tècniques, com les anomena Anglada cada cop que ordena un recés i allibera els lletrats i processats presents a la sala, que només poden aixecar-se i sortir si demanen permís a un dels tres magistrats de Corts que hauran de decidir sobre el cas Gao Ping. Unes aturades tècniques que trenquen les tedioses explicacions de Miquel dirigides als magistrats que han de decidir sobre el seu futur. El banquer s’hi juga 8 anys de presó i 100 milions de multa i està aprofitant el seu dret a la defensa per desacreditar l’escrit d’acusació de la fiscalia.

Una declaració que amenaça d’allargar-se fins a la jubilació dels afectats. O si més no fins que arribi la del fiscal general. I és que en una de les maratonianes sessions, Miquel va explicar com eren les oficines de BPA i què hi havia a cadascuna de les plantes. “Del món de les oficines bancàries em puc passar moltes hores parlant-ne”, va arribar a dir l’exconseller delegat del banc en un moment de la declaració. Alberca va recollir el guant: “No es preocupi, tinc temps per escoltar-lo fins que m’arribi la jubilació.” Una suggerència que Anglada va tallar d’arrel: “Jo no em penso estar en aquesta sala de vistes fins que m’arribi la jubilació.”

De la vista oral ja se n’han celebrat set sessions i n’estan programades 70 més. N’hi havia previstes 85, però l’ajornament en dues setmanes de l’inici de la vista n’ha fet perdre vuit. L’última es preveu per al 13 desembre, però tot indica que el Tribunal de Corts n’haurà de programar de noves. Sobretot perquè ningú pot calcular quan acabarà Joan Pau Miquel de declarar. Després d’ell ho han de fer 23 processats més. I encara quedarà la pràctica de les proves i els informes del fiscal general, del lletrat del Govern i dels advocats defensors.

Que la declaració de Miquel no serà curta ho posa en relleu el que va succeir la setmana passada. Dimarts, el banquer va voler explicar al tribunal la diferència entre un intercanvi entre dos clients de BPA i una compensació. Un terme clau, el de la compensació, per determinar la culpabilitat o no dels processats. Va estar una estona llarga i fins i tot va demanar una pissarra per fer-ho més entenedor. Dimecres, el seu advocat, Jesús Jiménez, va iniciar la vista explicant que “el meu client farà una exposició a la pantalla i amb folis dels intercanvis”. Dit i fet. Quatre hores més de màster en finances bancàries.

EL DIARI I TRES MÉS SÓN LA RESISTÈNCIA

El Diari d’Andorra, la televisió pública i dos digitals, tot i que un d’ells no sempre, són la resistència entre els mitjans de comunicació que van començar a cobrir el judici per la causa primera de BPA el dilluns 14 de juny. En aquella primera jornada, del Principat es van aplegar a la sala magna de la Seu de la justícia els tres rotatius, la televisió pública, una ràdio, una agència de notícies i els dos mitjans digitals. De fora, una ràdio i televisió pública i una agència catalanes i una agència de notícies i un blog digital espanyols. Arribarà un dia que no hi hagi cap mitjà a la sala de vistes?