'Ilunga' i la realitat LGTBIQ+

Ilunga és un terme que prové de les llengües bantús que es parlen al sud-est de la República Democràtica del Congo. No té cap traducció específica al català i aparentment tampoc guarda cap relació amb Andorra si no hagués estat pel parlament que va realitzar Loán Poulet, membre de l’associació de Diversand, durant la commemoració dels actes del dia de l’Orgull LGBTIQ+. “Ilunga descriu la capacitat de perdonar una ofensa una vegada i dos vegades. Però no perdonar-la quan es repeteix per tercer cop. Aquesta realitat peculiar és la que es troben els transexuals, els transgènere, els pansexuals, els queer o els demisexuals”, va esgrimir Poulet.

En un discurs reivindicatiu, Poulet va advocar per la diversitat dels éssers humans barrejant conceptes relacionats amb la identitat sexual i l’expressió de gènere. “Alguns diran que això és una moda, però jo li’n dic conscienciació i progrés”, va declarar. Apel·lant al concepte d’ilunga, Poulet va denunciar “les mofes i els insults” que van rebre arran de l’estrena del pas de vianants LGBTIQ+ ubicat a l’avinguda Meritxell amb el carrer Doctor Molines. Així mateix, va recordar que comentaris com “depravats, malalts, mutiladors o monstres” segueixen sent lamentablement habituals cada vegada que es fa referència al seu col·lectiu. “La ignorància és l’arrel de l’odi”, va afegir.

Per aquest motiu, va plantejar la següent pregunta a la societat. “És un suïcidi o un homicidi col·lectiu quan t’acorralen i no hi ha cap altra escapatòria”, va interrogar-se. Mentre tot això segueixi ocorrent, Poulet va exclamar que “pintar un pas de vianants o fer una marxa pacífica serà necessari”. En aquest sentit, Poulet va demanar entre la pluralitat dels adjectius i les etiquetes que poden existir “en un glossari gairebé infinit”. “Ens inventarem 1.001 etiquetes més si fa falta mentre hi hagi privilegis disfressats de drets. Cada persona és una etiqueta única. Tant de bo arribi el dia que només tres etiquetes siguin suficients: persona, llibertat i amor”, va concloure.

Per la seva banda, la presidenta de Diversand, Rocio Soler, va subratllar que enguany és la tercera edició que celebren una jornada reivindicativa LGBTIQ+ “perquè encara hi ha drets per aconseguir”. “Cal avançar a prevenir situacions de LGTI-fòbia i fomentar l’educació en diversitat. I s’ha de legislar. Hi ha molts buits legals i tenir una legislació és una garantia de drets”, va destacar Soler. Per aquesta raó, la presidenta de Diversand va assenyalar la importància que el nou Codi de Família reculli el dret de les persones trans a poder canviar de gènere i nom al Registre Civil.

“Andorra és petit, molt segur i evidentment podria ser un bon exemple d’un país referent pel col·lectiu LGTBI a llarg termini. Al final parlem de drets humans i això no és incompatible amb res”, va manifestar. Amb tot, Soler va puntualitzar tenir constància que actualment “hi ha més persones trans de les que sembla”. “Fer el trànsit social a Andorra no és fàcil i hi ha persones que fins i tot que ens han manifestat que aquí no ho farien, que abans marxarien. Això el que ens mostra és que hi ha un problema social de por irracional i és difícil fer el pas endavant”, va afirmar.

En darrer lloc, la ministra d’Afers Socials, Joventut i Igualtat, Judith Pallarès, va assegurar que des de la seva nova cartera treballarà en benefici de l’educació en respecte i en diversitat en col·laboració amb el teixit associatiu del país. “Tots hem de poder decidir qui som. Compartir actes com aquest ha de servir per trencar l’armari en molts sentits i poder acceptar-nos tal com som”, va pronunciar.