Un 38% de la població té dificultats a la llar per arribara final de mes

Un 37,8% de la població afirma que té dificultats per arribar a finals de mes després de la pandèmia, segons constata l’Observatori del CRES del primer semestre d’enguany, realitzat entre el 9 i el 17 d’abril amb una mostra de 742 persones. Concretament, un 15,5% dels enquestats declaren que tenen “certes dificultats”, un 11,5% manifesten que tenen “dificultats” i un 8,8% asseguren que tenen “moltes dificultats”. Aquesta dada és especialment significativa si es compara amb la mateixa pregunta realitzada abans de l’esclat de l’emergència sanitària, en què tan sols un 19,9% de la ciutadania va respondre que tenia dificultats per arribar a finals de mes a casa. Així doncs, l’impacte de la pandèmia ha fet augmentar quasi en 18 punts percentuals la capacitat de solvència de les famílies.

Les persones ubicades a la franja d’edat entre els 25 i els 39 anys són les que sostenen en un 45% que tenen més dificultats per arribar a final de mes. Així mateix, el perfil s’adiu més per a les persones de nacionalitat portuguesa i, a mesura que el nivell d’estudis és més baix, les persones amb feines no qualificades o aturades argumenten que tenen més dificultats per arribar a final de mes, ja que es compleix en el 48% d’aquest prototip d’enquestats.

De fet, aquesta tendència es correspon amb la situació econòmica que ha causat la Covid-19. Després del mes de març del 2020, un 31% de la població considera que les seves finances han empitjorat, un 60% creu que s’han mantingut estables i un 8,3% opina que han millorat. Els individus que més diuen que la seva situació ha empitjorat són els de 40 a 54 anys, mentre que els que menys ho diuen són els més joves. En el cas de la nacionalitat, els que més diuen estar pitjor són els portuguesos (44%) i els d’altres nacionalitats (42%). Els andorrans (23%) i els francesos (24,5%) els que menys ho diuen. Per últim, en el cas de l’ocupació, els aturats (80%) són amb diferència els que més ho diuen, i els estudiants els que menys (12%).

Del total de persones enquestades que diuen que la seva situació ha empitjorat des del començament de la pandèmia, el 32% pensa que trigarà més d’un any a recuperar-se, el 17% entre sis mesos i un any i el 8% menys de sis mesos. En canvi, el 8% diu que no es recuperarà, un 7,8% ho supedita a la recuperació de l’economia i més d’un terç, el 35%, diu que no ho sap o que depèn d’altres factors.

Per tot plegat, creuant variables sociodemogràfiques, l’estudi constata que els individus amb un nivell d’estudis més baix semblen ser els més optimistes, esperant que la recuperació es faci en un període de temps més curt, i de manera contrària, els que tenen estudis universitaris i els que tenen estudis secundaris superiors, semblen ser els menys optimistes.

ASTRAZENECA ÉS LA VACUNA QUE GENERA MENYS CONFIANÇA ENTRE LA CIUTADANIA

Un altre dels apartats que va preguntar l’Observatori del CRES del primer semestre és en relació amb les vacunes. Sobre aquesta qüestió, un 53,7% de la població afirma que totes li generen la mateixa confiança, mentre que 41,5% admet que hi ha vaccins dels quals no té prou certeses com per administrar-los. Cal contextualitzar, però, que l’enquesta està realitzada durant el mes d’abril, quan llavors el percentatge de població immunitzada era molt baix. De totes maneres, el fàrmac anglosuec d’AstraZeneca sobresurt per sobre de la resta quan es pregunta quines vacunes inspiren menys confiança. Un 62,3% dels enquestats que van contestar que no tenien la mateixa confiança en totes les vacunes van respondre que desconfiaven d’Astrazeneca, una de les vacunes que han tingut pitjor fama i que va obligar el ministeri de Salut a aturar temporalment la campanya de vacunació fins al dictamen favorable de l’OMS i l’Agència Europea del Medicament. Per últim, el 26% diu que de fet, cap d’elles li transmet prou confiança i el 14%, la de Jansen de Johnson & Johnson.