El pla B de Pallardó

Rafael Pallardó és l’empresari que presumptament hauria blanquejat diners del xinès Gao Ping provinents d’activitats il·legals a través del seu compte a BPA. Ho hauria fet amb intercanvis de diners amb altres clients de BPA o amb compensacions. Malgrat que l’entitat li va prohibir el 2011 continuar amb aquesta operativa quan BPA estava negociant amb el Banc d’Espanya per Banco Madrid, Pallardó va ordir un pla per fer aquests intercanvis a esquenes de l’entitat. Ho va explicar ahir l’ex-conseller delegat Joan Pau Miquel, que va afegir que l’entitat ho va detectar i aturar després de “dues o tres operacions”.

L’empresari valencià va contactar amb un client del banc a Barcelona, amb qui va fer el que Miquel va anomenar ahir “una compensació simple més transferència”, una operació en què el client “no indica la realitat dels fets”. Pallardó li va donar certa quantitat d’euros en metàl·lic a una persona que tenia els diners a Andorra en un compte a BPA i que no es volia arriscar a passar-los per la frontera. Rebuts els diners, aquest va anar al seu gestor i va ordenar fer una transferència a la Xina per pagar una factura que en realitat era una despesa feta per l’empresari valencià per la mateixa xifra de diners que li va donar a Barcelona.

“Aquest tipus d’operacions el banc les intenta identificar i controlar perquè són d’alt risc, però això no vol dir que hi hagi blanqueig”, va dir Miquel, que va afegir que després de dues o tres el departament de control de blanqueig va detectar que eren iguals a les que feia Pallardó. “Quan ho identifiquem li diem al client que ho deixi de fer, a més sabem que són els diners de Pallardó i que el seu origen són transaccions comercials amb la Xina”, va dir. “Quan veus que ets part d’una compensació no t’agrada perquè t’estan enganyant”, va sentenciar.

L’ex-conseller delegat ho va explicar al començament de la vuitena sessió del judici. Ho va fer acompanyat d’un gràfic per explicar aquesta i dues formes més de fer intercanvis que Pallardó va dur a terme a l’entitat. I va recordar que “no hi ha cap norma al món que prohibeixi els intercanvis, només es regulen”.

El primer sistema era l’ingrés per caixa més transferència. Pallardó tenia uns diners en efectiu a Barcelona, creuava la frontera i feia l’ingrés a BPA. Després executava una transferència a la Xina des del seu mateix compte.

El segon, “el que s’ajusta als fets que tenim al sumari i a la realitat del dia a dia de BPA”, consistia que Pallardó donava diners en efectiu a Barcelona a un altre client de BPA i aquest li feia un reintegrament pel mateix valor al seu compte a l’entitat. L’empresari després feia la transferència a la Xina. Una operació, com la primera, de la qual el banc “tenia tota la traçabilitat”. Respecte a la participació del banc en aquestes operacions va dir que “ni BPA ni cap gestor ha cobrat a cap client per fer intercanvis”.

INTERCANVIS AL DESPATX DE JOAN PAU MIQUEL

L’ex-conseller delegat de BPA Joan Pau Miquel va admetre ahir en el vuitè dia de declaració al Tribunal de Corts per l’anomenat cas Gao Ping que al seu despatx de Barcelona clients de l’entitat bancària havien fet intercanvis de diners. “És cert”, va dir Miquel preguntat pel fiscal general, Alfons Alberca, sobre si s’havien produït aquestes operacions. “Al meu despatx professional de Barcelona Rafael Pallardó ha portat diners per a altres clients de BPA. Els ha deixat allà, els clients han vinguts i se’ls han endut”, va explicar el banquer, que va afegir que “eren clients molt particulars, socis meus”.