Els psicòlegs privats ja atenen els pacients del pla Covid

L’equip de psicòlegs privats que han tancat un acord amb el ministeri de Salut per atendre persones que pateixen algun trastorn provocat per la pandèmia ja està treballant. De fet, fa una setmana que els professionals del sector privat que donen suport a salut mental ja poden atendre visites, però és aquesta setmana quan es comencen a veure pacients a les consultes derivats pels metges referents o per un psiquiatre.

El total són 18 els psicòlegs que estan inscrits a la llista de la CASS, però s’hi ha de sumar un més que no ha estat inclòs des del principi.

El programa d’atenció psicològica per la Covid-19 té com a objectiu atendre la població que ha patit i que pateix les conseqüències psicològiques de la pandèmia.

El psiquiatre i excap de salut mental Joan Escoter es va referir ahir a persones que han patit la pèrdua d’algun familiar i que no s’han pogut acomiadar i fer el dol, o que han patit el coronavirus i tenen seqüeles que necessiten una atenció psicològica.

Els noms dels professionals que s’han adherit al programa poden ser consultats a la web del ministeri de Salut.

El sistema per rebre l’atenció és molt simplificat. Només cal disposar d’un formulari que prèviament haurà emplenat el metge referent o un psiquiatre i demanar cita amb el psicòleg que es desitgi. El col·lectiu de professionals agrupats en el Col·legi de Psicòlegs (Copsia) va acceptar cobrar 36 euros per cada sessió, dels quals el 35% l’assumeix l’executiu i la resta, l’usuari. Els psicòlegs van cedir en la tarifa de la visita tot i que inicialment havien demanat una tarifa més elevada que el ministeri de Salut havia rebutjat en considerar que causaria un greuge comparatiu i un precedent amb les altres professions sanitàries del sistema públic. Una visita a un psicòleg acostuma a costar entre 50 i 60 euros, mentre que a salut mental el preu no arriba ni a la meitat. Les sessions per a casos relacionats amb la Covid tenen una durada de 45 minuts, un temps que els psicòlegs consideren adequat.

El gran dubte que tenien els professionals era crear un precedent per al moment que la CASS compleixi amb el compromís d’introduir els psicòlegs privats a la seva cartera, és a dir, que estiguin convencionats amb una aportació important de la Seguretat Social.

Aquest temor, però, ha estat desmentit pel ministeri. Tampoc l’equip actual serà el mateix que arribi a un acord futur amb la CASS, ja que probablement alguns estaran més interessats a mantenir una consulta privada que treballar per a la sanitat pública.

Des del Col·legi de Metges ja s’ha tramès el formulari a tots els metges de la via preferent perquè pugui derivar els pacients que consideren que tenen la necessitat d’un suport psicològic. El pacient pagarà la seva part i els professionals facturaran la resta al ministeri de Salut.

ALFARO ÉS EL NOU CAP DE L'UCI

El concurs intern per suplir Antoni Margarit, que va dimitir de cap de la unitat de cures intensives (UCI), ha servit per nomenar Mario Antonio Alfaro, que ja forma part de l’equip que encapçalava Margarit, que va presentar la dimissió l’abril passat. El SAAS va explicar que el doctor va al·legar motius personals, encara que dins de l’hospital es comentava que les seves propostes es quedaven bloquejades i que no veia una línia de treball coherent. La seva marxa es va produir poc després de la renúncia de Joan Escoter a salut mental.

REPORTATGE

El dia després de la malaltia Les persones que s’han recuperat de la Covid-19 poden tenir seqüeles psicològiques, com ara estrès posttraumàtic, depressió o ansietat. Així ho assegura un estudi dut a terme per investigadors italians que apunta que la inflamació causada pel virus de la Covid-19 pot tenir un paper important en l’estat mental després de superar la malaltia. Els investigadors de l’estudi dut a terme a l’hospital Sant Rafael de Milà, que s’ha publicat a la revista Brain, Behavior and Immunity, van realitzar un seguiment a 402 adults (265 homes i 137 dones) que havien estat atesos a l’hospital a causa de la Covid-19 (300 van ser hospitalitzats per una pneumònia greu i 102 tractats al seu domicili). A més de la resposta immunitària, la por a la malaltia, la incertesa sobre el futur, l’estigma, els records traumàtics d’una malaltia greu i l’aïllament social són també factors que poden determinar l’impacte psicològic de les persones després de recuperar-se de la Covid-19. La salut mental dels europeus va arribar al nivell més baix en tots els grup d’edat després d’un any de l’inici de la pandèmia, en què els joves i els aturats van ser els més afectats. Un altre estudi exposa que gairebé dos terços de les persones de 18 a 34 anys corren el risc de patir depressió i, en el cas de les dones, l’equilibri entre la vida laboral i personal s’ha vist desbordat durant la pandèmia, especialment en el cas de les que tenen nens petits.