Més que un record dels orígens

Fins a mitjan segle XX, abans que el desembarcament del turisme de masses transformés de cap a peus el país, l’economia andorrana es fonamentava en l’activitat ramadera de muntanya i l’agricultura d’autoconsum. El protagonisme de les pistes d’esquí i els esports de neu, de l’activitat comercial i de la banca i, més recentment, dels nous sectors productius, com ara els esports electrònics, el blockchain i la investigació, en l’economia del Principat podria fer-nos arribar a la conclusió que la ramaderia d’alçada és un mer record dels orígens, el vestigi d’un passat avui dia només present en la memòria dels padrins.

Tot i que, certament, la majoria de la població ha perdut el contacte amb la terra, actes com la tradicional benedicció de les guardes comunes de Setúria, que va tenir lloc ahir al migdia als prats d’alta muntanya del Serrat de l’Esmaligat, demostren que la ramaderia és una realitat ben viva al Principat.

La cerimònia va començar amb les paraules de benedicció a càrrec del mossèn de la Massana, Luis Eduardo Salinas, que tot seguit va ruixar els prats amb aigua beneïda: “Oh Déu, que, des de l’origen del món, heu disposat en la vostra providència que la terra donés herba verdejant i tota mena de fruits, feu que aquestes pastures, enriquides generosament per la vostra bondat, fructifiquin amb exuberància, perquè donin aliment abundant als ramats que pasturaran durant l’estiu en aquestes muntanyes de Setúria.” En declaracions al Diari, Salinas va explicar que, encara que la religió hagi perdut influència en la majoria de societats occidentals, actes com la benedicció del bestiar tenen “més sentit que mai” perquè ajuden a “fer comunitat” en un moment en què molta gent “sent la necessitat de compartir”.

Déu devia escoltar molt bé la benedicció del bestiar de Setúria de l’any passat, ja que, segons els pastors que feinegen a la coma, aquest estiu les condicions de les pastures seran molt bones. Santi Plata té 29 anys i en fa set que pastura ramats de centenars d’ovelles a la zona del port de Cabús, situat al capdamunt de la vall massanenca. “L’herba creix bé perquè ha plogut molt”, va explicar. Tot i que va coincidir amb Plata que els prats de Setúria donaran aliment abundant als animals durant els propers mesos, la vaquera Rosa Vidal, amb gairebé 40 anys d’ofici a l’esquena, va afirmar que encara “hauria de fer més sol perquè l’herba acabi de créixer amb més força”.

La benedicció del bestiar va acabar amb un dinar de germanor al restaurant Coll de la Botella, que l’any passat va haver de suspendre’s per la pandèmia.

LA CABANA ES MANTÉ ESTASBLE EN 375 CAPS BOVINS I MIG MILER D'OVELLES

La cabana ramadera de la Massana s’ha mantingut estable en els darrers anys, segons van explicar ahir fonts del comú. Enguany han pujat a les pastures de les diferents unitats ramaderes de la parròquia uns 375 caps de bestiar boví i equí i prop de mig miler ovelles. El conseller d’Agricultura, Medi Ambient i Sostenibilitat, Sergi Gueimonde, va assegurar que el comú està en contacte permanent amb els ramaders per conèixer les seves necessitats. Gueimonde va apuntar que durant aquesta temporada s’ha substituït el filat elèctric de Setúria i el Pla de l’Estany per un tancat de malla, uns treballs que, en total, han tingut un cost de 15.000 euros. El comú massanenc també ha restaurat el teulat de cabanes i ha fet altres intervencions de manteniment. En l’acte, la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, va recordar que el Govern treballa per consolidar el sector de la ramaderia a través de l’impuls del projecte de llei òmnibus d’agricultura. Calvó també va destacar que el ministeri ha aprovat aquest any nous ajuts al sector, malgrat la situació de pandèmia. Concretament, dues partides de 125.000 i 60.000 euros per al foment de la millora del maneig i per a la promoció de la certificació ecològica dels productes.