El Consell de la Justícia i el Govern discrepen pels assessors

Els batlles no ho veuen gens clar i el ministeri de Justícia i Interior, tampoc. La proposta del Consell Superior de la Justícia (CSJ) d’incorporar assessors externs a la Batllia per ajudar a desencallar la instrucció de dossiers topa amb el ministeri, que el que proposa és un reforç dels secretaris judicials. El president del CSJ, Enric Casadevall, va admetre ahir les “divergències”, però va insistir en el plantejament perquè “aquesta figura ens sembla més eficient en el moment que estem”.

Malgrat que incorporar-la necessitarà una modificació legal, va insistir que té avantatges com ara que disposar d’aquests professionals seria més ràpid i es tractaria de personal eventual amb un lligam laboral que s’acabaria quan ja no fossin necessaris els seus serveis, mentre que en el cas dels secretaris judicials la temporalitat és més complicada. “Si entren dins de la carrera els has de guardar”, va afirmar.

Casadevall va apuntar que no estan inventant un model i que a França n’han contractat uns dos mil per ajudar a reactivar dossiers paralitzats, després del fre que ha suposat la pandèmia. “La nostra proposta és que siguin eventuals, un any o dos i s’ha acabat”. En el cas dels secretaris judicials com a molt entén que incorporar-ne més dels que segur que s’han de contractar –i això fa part del pla de xoc que encara es treballa– podria significar que quan hi hagués baixes no caldrien concursos per suplir-les.

En tot cas, el president del CSJ va assenyalar que aquesta proposta està al marge del pla de xoc per poder dotar a la justícia de tots els recursos que necessita per fer front el dia a dia. La incorporació d’assessors externs estaria enfocada a donar curs a tot allò retardat.

FORMACIÓ

El CSJ i la Universitat d’Andorra van rubricar ahir tres convenis que tenen com a objectiu resoldre una de les problemàtiques que s’estan trobant quan cerquen candidats per a places de batlles, fiscals o secretaris judicials, que és que alguns aspirants no estan prou preparats, i alhora fomentar més vocacions per a la carrera judicial entre els titulats que acaben el estudis de dret.

D’una banda, al setembre arrencarà un curs preparatori dirigit a aquelles persones que vulguin concórrer als concursos per ocupar places de l’administració de justícia i que va en la línia, va indicar Casadevall, del que ja tenen els països veïns, escoles de magistratura i judicials que formen els llicenciats que volen convertir-se en jutges o fiscals. No serà una formació obligatòria però sí que servirà als estudiants per saber si estan o no preparats per a l’oposició perquè en acabar tindran un apte o no apte. Serà un títol propi de l’UdA i de 60 crèdits que es desenvoluparà durant dos anys per tal que no calgui la dedicació exclusiva dels estudiants.

L’altra novetat fa referència al màster en dret andorrà, que incorporarà assignatures “més especialitzades en el món judicial” i la possibilitat que els estudiants obtinguin el màster amb una menció referent a aquesta especialització. La menció és una incorporació recent a la normativa i requereix una modificació de la titulació, amb la qual cosa “no és un procés ràpid”, va advertir el rector de la Universitat d’Andorra, Miquel Nicolau. Es preveu que estigui incorporada al pla d’estudis el curs 2022-2023 però ja aquest proper curs els estudiants del màster podran cursar les matèries optatives i, a més, ho faran a les instal·lacions de la seu judicial per fomentar el contacte amb aquest món. El màster amb la menció serà reconegut com a mèrit a qui aspiri a una plaça de l’administració de justícia. Una desena d’estudiants del màster ja han mostrat interès a cursar-les el curs que ve.

Nicolau va afirmar que les noves propostes formatives “encaixen en el que és la Universitat, que no només ofereix formació reglada, també continuada”. El rector va assenyalar que dels 2.000 estudiants que ara mateix té el centre 1.400 són de formació continuada.

DE 3.000 EUROS DE SOU , A 2650

Un dels problemes afegits que ha detectat el CSJ per atreure professionals a la carrera judicial és la manca d’atractiu d’alguns salaris si es comparen amb l’àmbit privat del dret. Casadevall es va referir concretament al de secretari judicial, que “s’ha rebaixat dues vegades”. La primera entre els anys 1998 i 1999 i la segona entre el 2003 i el 2004. Així que, va assenyalar, una retribució que el 2001 estava en 3.000 euros ara està en 2.650. Casadevall va admetre que el salari “no és atractiu” i que la voluntat és “retocar-lo”.