“BPA no era una ONG”

Un banc no és una organització no governamental (ONG) i Banca Privada d’Andorra (BPA) tampoc no ho era. Una obvietat que ahir es va encarregar de recordar l’ex-conseller delegat del banc Joan Pau Miquel, que suma tretze jornades de declaració, en una sessió en què va tornar el tedi a la sala magna de la seu de la Justícia després que la baralla dialèctica de dimecres entre el banquer i el fiscal general, Alfons Alberca, fes molt més suportable la matinal de judici.

Miquel va tornar ahir a centrar el seu interrogatori-monòleg en la defensa de la bona praxi de l’entitat intervinguda el març del 2015 després de la nota de la FinCEN nord-americana respecte a la prevenció del blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme. El banquer va explicar fil per randa quines eren les polítiques de prevenció de blanqueig aplicades pel banc. Unes polítiques, va assegurar, que anaven més enllà del que reclamava la legislació, que van anar evolucionant al llarg dels anys i que eren d’obligat compliment per als treballadors de Banca Privada d’Andorra.

Unes explicacions que, a diferència del que va passar dimecres, a penes van ser tallades pel fiscal general que, ara per ara, és l’únic que té dret a preguntar a l’ex-conseller delegat del banc, més enllà dels tres magistrats del Tribunal de Corts.

L’única salsa que hi va haver ahir va venir quan Alberca es va aventurar a preguntar per temes col·laterals a les polítiques de blanqueig de BPA. Hi va haver discussió quan Miquel va recordar que l’entitat tenia prohibit des del 2007 “dissimular” els intercanvis d’efectiu entre clients, mentre el fiscal es preguntava per què es feien si estaven prohibides. La clau, per al banquer, estava en la paraula dissimular no a realitzar els intercanvis, una operativa que “estava subjecta al control del banc i de la que es generava una llista dels comptes i els moviments. Si s’intenta dissimular l’intercanvi està prohibit, si no es dissimula no ho està”.

Alberca es va mostrar sorprès que es tractés com una excepció una transacció que era de “les més habituals” a BPA. D’habitual res, segons Miquel, que va recordar que només es feien unes 500 l’any. “Si els intercanvis fossin habituals cobraríem comissions perquè no som una ONG”, va etzibar l’ex-alt directiu de BPA, que va afegir que “un intercanvi no és una transacció, és una pràctica”.

Abans de parlar de les polítiques de prevenció del blanqueig, un model de supervisió que, segons Miquel, “estava avalat internacionalment, l’ex-conseller delegat del banc va posar sobre la taula els informes complementaris realitzats pels auditors de BPA respecte als riscos que podia tenir l’entitat per la seva implicació en les operacions Emperador, Clotilde i Petrolis. “Els escenaris que hi havia l’any 2014 no responien a una situació d’alarma respecte al banc”, va indicar el banquer, que va denunciar que “hi ha una voluntat criminalitzadora massiva contra BPA des de les institucions andorranes”.

L’ex-conseller delegat del banc va afirmar que “el fet que un client estigui condemnat no vol dir que el banc sigui culpable de res”, i va recordar que “tenir un empleat absolt per l’Audiència Nacional [espanyola], amb referència al cas Petrov, és un punt a favor nostre”.

Alberca, tot seguit, li va preguntar per la seva implicació en el cas Petrolis. “No sé com està cap dels dossiers que tinc oberts [excepte el Gao Ping], si són 22 o 25, hi treballaré a mesura que arribin”, va respondre Miquel.

QUINZE LÍNIES AVORRIR OVELLES I PERIODISTES

El judici va començar el 14 de juny i ja s’han cremat tretze jornades, tot i que semblen mil. Joan Pau Miquel declara i declara amb una tàctica de defensa que sembla voler avorrir les ovelles. Una tàctica totalment lícita i, suposo, ben plantejada pel seu advocat, ja que el processat s’està jugant molts anys de presó i multes milionàries. Per ara, al judici hi ha periodistes avorrits que se les veuen per trobar històries que sedueixin els lectors.