Govern vol que el 80% dels tràmits siguin online el 2023

A Estònia, país en el qual s’emmiralla Andorra per dur a terme el seu projecte de transformació digital, l’usuari pot fer un 99% dels tràmits oficials a través d’internet. Al Principat aquest percentatge no arriba al 5%. L’objectiu és resoldre aquesta mancança i capgirar el percentatge d’ara fins al 2023, quan la previsió és que més del 80% de les gestions ja siguin accessibles a través d’internet. Per arribar a aquesta fita, en primer lloc, s’han hagut d’identificar i prioritzar cadascun dels procediments “per a poc a poc, un darrere de l’altre, anar-los incorporant a l’entorn digital que ja existeix, que són eines de què l’administració ara ja disposa”, explica el secretari d’Estat de Transformació Digital i Projectes Estratègics, Cèsar Marquina.

Una priorització dissenyada en d’acord amb dos paràmetres: el volum de tràmits que hi ha “perquè no té sentit digitalitzar un que té quatre instàncies a l’any” i l’impacte en l’usuari, “sigui particular o empresa”. Per això, afegeix Marquina, s’ha entrat en les operatives vinculades a Economia. “És públic i notori que [els processos] han estat fins ara força lents i feixucs i per això es va començar per aquests perquè la millora té un impacte directe en el ciutadà i les empreses i genera eficiència també per a la mateixa administració perquè aquella gestió interna que es feia desapareix i les persones es poden dedicar a altres tasques de més valor afegit”, sosté.

L’USUARI

L’èxit de tot aquest canvi també passa per qui utilitza les gestions de l’administració. Per tant, “de cara a fora sempre intentem que sigui molt senzill, que qualsevol persona sigui capaç d’entendre el procés i de sol·licitar el seu tràmit”, apunta el secretari d’Estat. No obstant, també hi ha una barrera cultural i generacional que s’ha de superar i que s’ha constatat, per exemple, en el comportament de la ciutadania durant la pandèmia. “Malgrat haver posat a disposició eines telemàtiques per poder fer algun tipus de tràmit la gent ha preferit fer cua o demanar cita prèvia i venir i parlar amb una persona i donar els papers en mà”. És per això que un dels plantejaments passa per acabar suprimint la presencialitat en algunes gestions, obligant l’usuari a fer servir la fórmula telemàtica. Una opció amb “el suport d’alguna llei o reglament que permeti eliminar aquesta possibilitat de venir a fer un tràmit presencial si és molt més eficient, segur i ràpid, fer-lo de manera digital, tant per a l’usuari com per a l’administració”.

El secretari d’Estat de Transformació Digital remarca, però, que “no és quelcom imminent, no ens enganyem”, i matisa que tampoc es deixarà ningú enrere, i es garantirà que aquells que no poden accedir a la modalitat digital per la falta del coneixement o dels mitjans no se’ls deixarà desatesos. “Una cosa que també és molt important en la digitalització és no deixar ningú enrere, que no es generi una discriminació, però salvant aquest romanent que sempre s’ha de mantenir per a algunes situacions concretes, eliminar el 99 per cent de la resta d’usuaris de l’entorn presencial” i que el format tradicional es deixi per a les qüestions més complexes i que, per exemple, necessitin un assessorament.

LES DOS CARES

Juguen a favor d’aquesta transformació les generacions que pugen, nadiues digitals, que demanden una nova manera de fer. Però Marquina assenyala els passos endavant que es poden aconseguir usant aplicatius senzills, fàcils d’usar, com s’ha vist també durant la pandèmia amb padrins usant aplicacions de missatgeria instantània o de videotrucades. “La necessitat, la voluntat i la senzillesa d’aquestes eines han fet que qualsevol perfil de persona s’espavili. I aquest és l’objectiu”, remarca.

ELS TRÀMITS AMB ELS COMUNS, TAMBÉ

En aquest 80% de tràmits que haurien de ser digitals en un parell d’anys s’engloben també aquells lligats amb els comuns. Marquina ho exemplifica en el procés d’obertura de comerç. “Aquest tràmit estaria en el 80%”, apunta. Els comuns han estat implicats també en el procés per fer la foto de la situació i definir els objectius de futur, com ho han estat parapúbliques, Andorran Banking, l’AFA o la Cambra “però el que no fa el programa és entrar als comuns a fer digitalització”, sosté.