El TC rebutja el 55% dels recursos que rep

El Tribunal Constitucional va enregistrar l’any passat 87 recursos d’empara, sis menys que l’any 2019, quan se’n va entrar 93, segons les dades de la memòria de l’alt tribunal corresponent al 2020. “Aquesta lleugera disminució, que trenca una línia continua

d’increment, es deu, sens dubte, a la pandèmia provocada per la Covid-19 que ha afectat també de manera greu la societat andorrana”, assenyala el Constitucional, que afegeix que “convé destacar que a 31 de desembre del 2020 restaven per resoldre 14 recursos d’empara”.

Durant l’any passat, el Tribunal Constitucional va resoldre 98 recursos d’empara (25 entrats l’any 2019, els quals van restar pendents de resolució aquell any i la resta entrats l’any 2020). Es van declarar 54 inadmissions a tràmit. Això representa un 55,10% dels recursos resolts. Dels 44 restants admesos a tràmit es va atorgar l’empara constitucional (íntegrament o parcialment) en 16 ocasions.

Així mateix, 8 recursos d’empara es van admetre a tràmit a finals del 2020, els quals van ser resolts en el fons a principis del 2021. Per tant, i en definitiva, restaven pendents de resolució 14 recursos d’empara, els 8 que s’acaben d’esmentar, amb l’examen d’admissibilitat pendent dels 6 restants, que també es va efectuar a principis del 2021. Pel que fa al recurs de súplica, el Constitucional en va examinar 21 i tots van ser desestimats.

Durant el 2020 no es va platejar cap dels altres assumptes, el coneixement dels quals l’article 98 de la Constitució atribueix al Tribunal Constitucional, és a dir, ni processos d’inconstitucionalitat, ni requeriments de dictamen previ d’inconstitucionalitat ni conflictes de competència entre els òrgans constitucionals.

EL DRET A LA JURISDICCIÓ VA SER EL MÉS INVOCAT PELS RECURRENTS

El dret que els recurrents invoquen de manera més freqüent és el dret a la jurisdicció de l’article 10 de la Constitució. Aquest dret és al·legat bé de manera exclusiva, bé de manera concurrent amb alguns dels altres drets esmentats en el mateix precepte, amb independència que siguin considerats drets autònoms o manifestacions o vessants del dret a la jurisdicció. No obstant això, cal destacar que els drets a la intimitat, a l’honor i a la pròpia imatge, a ser protegit per les lleis contra les intromissions il·legítimes en la seva vida privada i familiar i a la inviolabilitat del domicili i al secret de les comunicacions s’al·leguen cada cop més.